Per Daniel Mendo.
El Parlament Europeu ha aprovat avui per una majoria més que ampla (487 vots a favor, 152 en contra i 46 abstencions) una recomanació als vint-i-set per crear un nou gravàmen a totes les transaccions financeres, amb l’objectiu de recaptar la xifra aproximada de 60.000 milions d’euros. Malgrat l’exigència dels grups d’esquerres d’un tipus impositiu superior, finalment serà de un 0’1% per accions i bons i de un 0’01% per derivats.
Dit acord, encapçalat principalment pels socialdemòcrates Europeus(S&D), els Lliberals Europeus (ALDE), els Ecologistes (Verds/ALE) i la Esquerra Unitària (GUE/NGL), suposarà, segons la ponència duta a terme per la socialdemòcrata grega Anni Podimata “una major justícia a la Unió Europea”. Ha afegit també “Els Bancs i les entitats financeres han rebut un recolzament massiu del sector públic per superar la crisi. No es irracional esperar que ells col·laborin, com altres sectors, a la nostra recuperació col·lectiva”
Al text aprovat, s’inclou la petició de reformular la iniciativa i així evitar l’evasió fiscal i assegurar la major aplicació de l’ impost. Es proposa que “el principi d’emisió” regeixi perquè les institucions financeres amb seu fora de la zona d’aplicació si operen amb valors emesos a la zona, es vegin obligades a abonar la taxa.
El text emès pel Parlament Europeu també demana que es mantingui el “principi de residència” que obliga a imposar el gravamen a les acciones emeses fora de la zona d’aplicació, però comprades per una institució amb seu a la zona d’aplicació de l’impost.
Malgrat la majoria ampla a la cambra, l’impost ha comptat amb la clara oposició d’alguns països que, encapçalats pel Regne Unit i Suècia, han considerat que dita mesura inapropiada i contraproduent. L’eurodiputat conservador Britànic Godfrey Bloom, ha afirmat que “Aquest impost no te sentit. No el permetrem al Regne Unit. Es com si es gravessin els cotxes de luxe a Alemanya, els mobles a Suècia o les vacances a Espanya”. A més a més del xoc frontal amb alguns estats membres, l’ impost ha topat amb la crítica directa del Banc Central Europeu. Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, ha advertit dels efectes adversos que pot provocar l’aplicació de dit imposts, com la disminució greu de les inversions estrangeres a Europa, i la greu deslocalització dels serveis financers que dit impost provocarà.
