La fiscalia es renta les mans, el CGPJ en estat crític

Dívar segueix sent el rei.

Per Pol Rubio.

12.996,09 euros. Això és finalment el que Dívar va gastar en la seva vintena de viatges a Puerto Banús, els quals inclouen alguns de caire exclusivament privat, altres oficialment mixtes, però dels quals es desconeix el motiu, nombrosos sopars per a dos en establiments de luxe com el Marbella Club Golf Resort & Spa.

Aquest dilluns, 21 de maig, la denúncia presentada per Gómez Benito ala Fiscalia Generalde l’Estat va ser arxivada. Segons el que va exposar el tinent fiscal del TS, Juan José Martín Casallo, no és evident l’ànim de lucre ja que Dívar va abonar del seu propi compte una part de les despeses. Per tant, es va mostrar taxant al considerar que hi havia una manca de proves, ni tan sols indicis, que fessin pensar en recórrer als paràmetres del Dret penal. Cal recordar, doncs, que la via tributaria segueix oberta. I que Torres-Dulce, el principal encomanat a resoldre la qüestió i amic del president del CGPJ, ha decidit mantenir-se al marge.

Respecte al motiu d’aquests viatges, el tinent fiscal es va limitar a reconèixer que les regles sobre les despeses de representació dels membres del CGPJ no exigeixen cap tipus de justificació, pel que esdevenia impossible la pretensió d’investigar al respecte. Un tema que Gómez Benito ja havia demandat modificar en varis plens.

La reacció del vocal del CGPJ no es va fer esperar. Va fer patent la seva decepció davant l’oportunitat del fiscal de demostrar que “tots som iguals davant la llei”, al considerar que estava prevalent la creença en les declaracions realitzades per Dívar sobre la indagació en l’escabrós assumpte. Va animar a la ciutadania a presentar una querella en contra aquest comportament èticament i estèticament inadmissible i sentenciar parlant de pressió mediàtica: “Hi ha gent que pensa que per ser la quarta autoritat del país se li ha de demanar menys i jo crec que no, que se li ha de demanar i exigir més.”

Lògicament, aquesta situació no va quedar tancada i va mutar en una previsible divisió del Ple. Pío Aguirre, magistrat proposat pel PP, va considerar una falta de respecte la no consulta general abans de la presentació de la denúncia per part del vocal implicat. Margarita Robles, magistrada proposada pel PSOE, va recalcar el fet que a la pròpia fiscalia li plantejaven dubtes els citats viatges.

I ahir, 24 de maig, en un Ple extraordinari donada la gravetat de la qüestió, aquesta, conjuntament amb Gómez Benito i tres vocals progressistes més, van exigir la dimissió de Dívar, el qual es va excusar replicant que ell no havia comés cap delicte. Acte seguit, altres set vocals conservadors van demanar la dimissió de Gómez Benito per l’acte de deslleialtat portat a terme, acusant i desprestigiant encara sabent que, com a catedràtic en la matèria que és, no concorrien els elements objectius ni subjectius del delicte tipificat a l’article 433 del Codi Penal. De nou, una invitació rebutjada.

Al fi de la sessió, es va encomanar un projecte a la Comissió Pressupostària per tal d’implantar alguna normativa de control referent als viatges a càrrec del CGPJ. Una mesura, sens dubte, d’agrair.

Dívar, tot i guanyador en el si de l’òrgan, va lamentar davant els medis l’evident partició. Ell mateix afirmava, el 18 de maig, que el realment important, en qualsevol context, és la veritat. Un conflicte i un origen.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.