L’euroescepticisme del Regne Unit

Per Daniel Mendo.

Theresa May, ministra d'Interior britànica.

Com es pot comprovar arreu del món, en moments de crisi, es posen més filtres i traves a la immigració. Amb xifres de 2011, un total de 252.000 persones van arribar al Regne Unit provinents de països no comunitaris, una dada que preocupa molt al govern del Primer Ministre David Cameron, el qual s’ha compromès a baixar el nombre d’immigrants anuals per sota dels 100.000.

Però amb l’actual situació econòmica, el que preocupa al govern de Cameron no són els immigrants no comunitaris, sinó els immigrants provinents de dintre de la Unió Europea, especialment els immigrants d’ aquells països de la zona euro on la situació és crítica.

Amb els agreujants ja citats i sumant que el Regne Unit és el quart país de la Unió Europea en quant a nombre d’immigrants (8’1 % de la població total), el govern encapçalat per David Cameron ha anunciat de mans de la Ministra d’Interior Theresa May que si la situació econòmica empitjora, crearà “un pla de contingència” per vetar l’entrada al Regne Unit als immigrants comunitaris. Malgrat aquest anunci, el Daily Telegraph, reconegut diari Britànic, precisa que el que es vol dur a terme és “restringir l’entrada de ciutadans residents a països de la eurozona per trobar feina mitjançant el requeriment de visats“.

A la Unió Europea existeix, d’ençà el 14 de Juny de l’ any 1985 (any de la firma, però d’aplicació l’any 1995) l’acord de Schengen, un dels acords més importants de la Unió Europea, el qual té com a objectiu l’eliminació de les fronteres entre els països de la Unió Europea i l’ harmonització de les fronteres exteriors. Però, aquest acord signat per tots els Estats de la UE (a excepció de Bulgària, Xipre i Romania) posseeix un tracte especial en relació a Irlanda i Regne Unit.

Si ens dirigim a l’article 8-A del Tractat Constitutiu de la Unió Europea podem observar el principi bàsic del dret dels ciutadans de la Unió Europea a desplaçar-se i residir lliurement dins del territori de tots els Estats membres. Com ja s’ha esmentat, al Regne Unit existeixen certes excepcions, donat que no s’ha incorporat a la totalitat de  l’acord Schengen, existint encara, per exemple, fronteres amb la resta de països de la Unió Europea.

El Regne Unit incorpora al seu dret intern mitjançant l’aprovació de “The Immigration (European Economic Area) Regulations 2006“, el qual estableix el dret a la lliure circulació i residència. Mitjançant aquesta citada llei, s’estableix el dret dels ciutadans de l’ Espai Econòmic Europeu a residir en territori Britànic si es compleixen una sèrie de requisits establerts, entre els quals es poden trobar; Ser treballador per compte pròpia, acreditar recursos econòmics suficients com per no haver d’acudir a fons públics, ser estudiant o ser jubilat.

 Una gran quantitat d’experts, davant la crítica d’ un sector de la dogmàtica que defensa que està atemptant contra l’espai Schengen, afirmen que, els Estats membres, en casos d’emergència, podran adoptar les mesures necessàries en quant al lliure desplaçament de la mà d’obra.

Però realment es considera el context econòmic i social que vivim una veritable situació d’emergència? És aquesta una mostra més de l’euroescepticisme britànic?

1 comment

  1. Bon article! Per altre banda, crec que el Regne Unit mai ha volgut formar part de la Unió Europea, i només ho és per necessitat de fer un front comú amb els altres paísos del continent, però, quant la situació ho demana, UK sempre dona l’esquena a Europa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.