Per Jordi Cerdà.
Aquesta setmana, la Fiscalia General de l’Estat ha traslladat una denúncia, impulsada per la Confederació Intersindical de Caixes (CIC), a la Fiscalia Anticorrupció, contra l’actual governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez. La dimensió subjectiva de la denúncia, presentada el Gener, és molt més àmplia, ja que inclou el predecessor de Fernández Ordóñez, Jaime Caruana, i alts directius d’entitats financeres que, per la mala direcció durant l’època de la bombolla immobiliària, han estat finalment intervingudes per l’Estat.
El motiu de la denúncia és, segons declaracions dels denunciants, la “nefasta” gestió del Banc d’Espanya per reconduir el boom del totxo i els arriscats, però alhora rendibles, negocis que feien les entitats financeres amb aquest. És més, el CIC ha considerat a tots els denunciats “presumptes autors d’un delicte de prevaricació per omissió”, on òbviament, es troba Fernández Ordónez.
Aquesta notícia esclata juntament amb el rescat de Bankia i, la qüestionable actitud del Banc d’Espanya en tot aquest procés –tant el present com el passat-. Avui, precisament, es decideix al Congrés dels Diputats si el governador del Banc d’Espanya ha de donar explicacions al Poder Polític sobre la casuística d’aquesta “nacionalització” que ha d’afrontar l’Estat; i també, de les causes que ens ha portat a aquesta situació.
