Independència i llei islàmica al nord de Mali

Per Carlos Garfella.

El capità Amadou Hage Sanogo.

El passat  22 de març es va produir al país africà de Mali, un cop d’estat militar capitanejat pel capità Amadou Hage Sanogo que va obligar al president legítim del país, Amadou Tourman, a abandonar el país i refugiar-se al Senegal. Segons el capità colpista, el motiu principal de la presa del poder per mitjà de les armes va ser la incapacitat de l’antic govern de combatre la revolta tuareg (de caràcter independentista) que des del gener assolava el nord del país. La junta militar es va autodenominar “Comitè Nacional per a la democràcia i la restauració del Estat” i la seva primera mesura va ser la proclamació, amb rang de Constitució, de l’Acta Fonamental de l’Estat de Mali, composta per un pròleg i 69 articles. En el pròleg de l’Acta es denomina a l’Estat de Mali com “Una república independent i sobirana, democràtica, laica i social”.

Cal dir que des d’un principi la Junta militar va reconèixer el seu caràcter transitori i es va comprometre a abandonar el poder després de la convocatòria d’eleccions; compromís que va formalitzar amb un acord amb la Comunitat Econòmica d’estats de l´Africa Occidental (CEDEAO). No obstant,  l’autodenominat Comitè Nacional per a la democràcia i restauració de l’Estat va exigir el compromís al nou govern que dediqués tots els esforços en posar fi a les revoltes de caràcter nacionalistes tuaregs; exigint més munició i més presencia militar al nord del país.

Mentre tots els esdeveniments citats anteriorment es produïen a Bamako, capital del país, altres ciutats com Timbuctu, Kidal o Gao eren preses pels tuareg i la Constitució d’un nou estat independent començava a esdevenir una realitat. Finalment, el 6 d’abril es proclamà la Constitució de l’Estat de l’Azawad després de l’acord entre el Moviment Nacional d’alliberació de l’Azawad i el Moviment islamista radical Ansar Die. El nou Estat però, no ha estat en cap moment reconegut per la Comunitat Internacional.

Què entenem per reconeixement d’un estat en el dret internacional?

En base al dret internacional públic, el reconeixement d’un estat és un acte jurídic unilateral i irrevocable pel qual un subjecte de dret internacional confereix a una comunitat política organitzada en un determinat territori la titularitat de drets i obligacions internacionals; és a dir, un o diversos estats manifesten la voluntat de considerar membre de la comunitat internacional una societat humana organitzada en un territori. Això vol dir que mentre la comunitat internacional no reconegui l’Estat de l’Azawad, aquest, front els altres països no existirà com a tal. El reconeixement d’un Estat nou és un procés llarg i costós i l’enfrontament bèl·lic pràcticament sempre en forma part de procés.

Actualment, la situació a Mali pràcticament no ha avançat i el control sobre el territori tuareg rebel (l’Azawad) que compta amb uns 1,3 milions d´habitants, és disputat pel Moviment nacional d’alliberació de l’Azawad, un moviment de caràcter laic que defensa un estat independent de caràcter democràtic, i per la guerrilla Ansar Die, de caràcter islamista radical que defensa la imposició de l’Alcorà com a font del dret. Així, existeixen ciutats preses per la guerrilla islàmica, com Timbuctu, on s´aplica la Shària (llei islàmica); pràctiques com les lapidacions, la prohibició de begudes espirituoses o les amputacions de membres, ja són una realitat. Mentrestant, la Junta Militar no ha abandonat el poder i davant l’actual situació, la CEDEAO està disposada a intervenir amb un exèrcit de tres mil soldats preparats a la frontera per tal de restablir el control de la zona sota la jurisdicció de Mali. D’aquesta forma, la Junta Militar podria restablir un altre cop l’ordre constitucional anterior al cop d’Estat i aconseguir així que l’Azawad no es converteixi en una nova Somàlia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.