Interior estudia obrir nous webs indentificatoris

Per Gisela Roig.

El Conseller d'Interior, Felip Puig.

S’ha dit en nombroses ocasions que Internet, i en especial les xarxes socials, tenen un gran poder difusiu. Així s’han pogut organitzar moltes manifestacions i moviments de representació ciutadana com ara el famós #novullpagar; i així estudia el govern, identificar no només els vàndals, sinó també els violadors i presos fugitius.

Interior ha anunciat, els darrers dies, que després del tancament del web per identificar els qui van causar els aldarulls a les manifestacions del 29M, estan estudiant obrir-ne d’altres per identificar violadors i fugitius. El Govern va declarar que el web va ser un èxit, però des de l’àmbit del jurista aquest iniciativa continua plantejant molts dubtes, doncs tot indica que s’estan afectant una sèrie de drets fonamentals.

Cal partir de la base que aquestes son unes mesures indicades a proporcionar més seguretat a la ciutadania, però que poden afectar als drets de les persones que hi surten. Així, el principal problema que sempre es planteja amb els drets fonamentals és que no son una figura perfectament delimitada per la Constitució, sinó que es presenta oberta a les diferents interpretacions que en faci la jurisprudència adaptant-la a les noves necessitats socials. A més, acostumen a entrar en conflicte amb altres drets, de manera que cal fer una ponderació de béns jurídics protegits; és a dir, no es tracta d’una ciència exacte.

Així, des del punt de vista del possibles delinqüents s’estaria afectant el seu dret a l’honor, la intimitat i la imatge pròpia comprès a l’art. 18 CE contraposat al dret a la informació de l’article 20 que estaria exercint Interior, en aquest cas per poder identificar a aquestes persones i permetre la col·laboració de la ciutadania en aquesta tasca de la justícia. Però cal tenir en compte la previsió del mateix article 20.4 on s’estableix que aquest últim dret està limitat a la no afectació dels drets de l’art. 18 anteriorment mencionats.

El Tribunal Constitucional, ha expressat en nombroses ocasions que la intimitat és aquell dret que s’ha de garantir per tal de poder gaudir d’una vida digna i amb un mínim de qualitat. Per tant, la justícia hauria de ponderar si la inclusió d’imatges de gent que presuntament ha desacatat el dret en un web, pot justificar la necessitat d’informació per sobre de la protecció dels seus drets.

També s’ha mencionat l’afectació al dret de presumpció d’innocència de l’article 24.2 CE per la web d’identificació dels vàndals. Aquest dret no es veuria afectat pels fugitius, entenent que es refereix a aquells que ja han estat condemnats; però en canvi, sí que s’hi veurien afectats els violadors, en l’entesa que s’hi identificarien allí tant els que estan empresonats, com els que es troben en llibertat (o bé perquè ja han complert la seva condemna, o bé perquè estan buscats). Almenys aquest és el funcionament d’altres països on ja s’utilitza aquest sistema.

D’aquesta manera, entén el Tribunal Constitucional, que per poder evadir la presumpció d’innocència cal que s’hagi practicat una mínima activitat probatòria i que els resultats d’aquesta prova puguin valorar-se raonadament de forma que tinguin un sentit culpatori per l’acusat. Aleshores, cal tenir en compte que quan en una web s’identifica una persona amb una imatge, com a possible causant dels fets, no s’han pogut realitzar les proves necessàries per inculpar-lo de manera objectiva; i per tant, s’està afectant al seu dret a presumpció d’innocència.

Finalment, no cal oblidar que l’objectiu primordial del dret penal és que l’aplicació de la sanció corresponent al fet delictiu afavoreixi en última instància, a una reinserció a la societat. Per tant, cal valorar si aquestes mesures col·laboren a aquesta tasca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.