Problemes per escollir el nou governador del Banc d’Espanya

Per Jordi Cerdà.

Des de la independència respecte el Poder Executiu i des de l’ingrés d’Espanya a la Unió Econòmica i Monetària, la crisi econòmica i el rescat de Bankia són els dos grans reptes que ha d’afrontar actualment el Banc d’Espanya.

Des que Miguel Ángel Fernández Ordóñez, governador del Banc d’Espanya, anuncià la seva dimissió, abans que expiri el seu mandat (tal com estipula l’Art.25.4 a) de la Llei 13/1994, d’1 de juny, d’Autonomia del Banc d’Espanya), només s’està parlant del seu futur successor.

Tot i així, el lideratge de la institució monetària serà difícil de definir, degut a les problemàtiques jurídiques que estan sorgint per escollir el nou governador. La polèmica gira entorn la conveniència, o no, del fet què el candidat aspirant al càrrec hagi de comparèixer davant del Congrés dels Diputats, ja que existeixen contradiccions entre dues lleis, ambdues ordinàries:  la Llei 13/1994, d’1 de juny, d’Autonomia del Banc d’Espanya, i la Llei 5/2006, de 10 d’abril, de regulació dels conflictes d’interessos dels membres del Govern i dels Alts Càrrecs de l’Administració General de l’Estat.

Abans de res, s’ha de tenir molt en compte el procés a seguir per seleccionar el nou governador. L’Art.24.1 de la Llei  13/1994 indica que “serà nomenat pel Rei, a proposta del President del Govern”, per la qual cosa, és obvi que la direcció del Banc d’Espanya depèn del Poder Executiu. Aquest mateix article, però, menciona els dos requisits formals per ostentar aquest càrrec: ser espanyol i tenir “reconeguda competència en assumptes monetaris o bancaris”. El problema recau, però, amb la segona part d’aquest mateix article. Segons el mateix, “[amb] caràcter previ al nomenament del Governador, el Ministre d’Economia i Hisenda [actualment, el Ministre d’Economia i Competitivitat] compareixerà en els termes previstos a l’article 203 del Reglament del Congrés dels Diputats davant la Comissió competent, per informar envers el candidat proposat”. Per tant, segons aquesta norma, queda meridianament clar que l’única persona que ha de comparèixer, durant el procés de nomenament del governador del Banc d’Espanya, és el Ministre d’Economia: Luis de Guindos.

En canvi, l’Art.2 de la Llei 5/2006 estipula, en connivència interpretativa amb l’Art.3 de la mateixa Llei, que tot alt càrrec d’un òrgan constitucional i regulador (com és el cas del Banc d’Espanya) ha d’estar sotmès a l’examen previ del Congrés dels Diputats abans del seu nomenament. Aquesta norma aplica uns altres criteris respecte els paràmetres usats per la Llei 13/1994, ja que haurien de comparèixer davant la Comissió pertinent, no solament el Ministre d’Economia, sinó també el candidat a governador. Aquesta controvèrsia jurídica no ajuda, precisament, per trobar un nou substitut a Fernández Ordóñez, que dimitirà el 10 de juny, havent d’estar escollit ja el nou governador.

Els dos grans partits del Congrés, el PP i el PSOE, estan discutint envers el procediment que s’emprarà, tot i que tot apunta a una compareixença del Ministre d’Economia per presentar el candidat al Parlament. De la mateixa manera, com a costum polític, i no tant com a exigència legal, el partit del Govern escollirà el governador i el partit principal de l’oposició escollirà el subgovernador –el segon càrrec d’importància del Banc d’Espanya- (tot i que l’Art.24.2 de la Llei 13/1994 dóna dita prerrogativa al Govern, a proposta del governador del Banc d’Espanya).

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.