La democràcia russa

Per Arnau Martí. 

Agents de la policia russa arresten a un activista pels drets dels homosexuals durante una manifestació on s'exigia la proclamació d'un dia del Orgull Gay.

Des del 8 de juny del 2012, manifestar-se (o realitzar un míting) a Rússia pot comportar com a màxim una multa de 10.000 dòlars o 200 hores de treball social. Segons la nova llei anti-manifestació, si el míting en qüestió interromp el tràfic, la circulació de vianants, sobrepassa un nombre d’assistents acordat o obliga a desplegar un dispositiu addicional de policies, l’organitzador haurà de pagar uns 600 dòlars.

Així ho disposa la nova llei promulgada per el recentment reelegit president Vladimir Putin, i que segons l’oposició restringeix la llibertat d’expressió, endurint notablement les multes contra els que infringeixen les normes durant els mítings i marxes de protesta. Segons el president Putin, aquesta llei, que en la seva opinió no és més restrictiva que la dels països europeus, sí que garanteix el dret d’ expressió endemés de defensar la societat russa del radicalisme creixent a Europa.

Però les veus contraries a aquesta llei no s’han fet esperar. Mijaíl Gorbachov, en un comunicat públic, va qualificar la promulgació com a error a solucionar. El cap del Consell de Drets Humans, el també rus Mijaíl Fedótov, va titllar la llei d’inconstitucional. Més directe fou Serguéi Mitrójin, líder del partit liberal Yábloko que, mentre feia declaracions públiques contraries a l’aprovació de la llei, va ser arrestat per la policia aprofitant una manifestació a la qual participava. Segons Mitrójin, aquesta llei, apart de vulnerar un dret fonamental, és una resposta administrativa clara contra la multitudinària protesta convocada per l’oposició per al Dia de Rússia, que es celebra el dia 12 de juny.

Aquesta manifestació no és més que el punt culminant d’un seguit de manifestacions que han trastocat un sistema polític rus posat en qüestió en les eleccions presidencials del 2012 del qual es destacaran a continuació un parell de notes importants per a poder analitzar i entendre el problema que està afectant al país amb més extensió del món.

Primerament, és necessari destacar que la Federació de Rússia està formada, actualment, per 83 components constituents dels quals 21 són repúbliques dins de la Federació, amb un alt grau d’autonomia en relació a les qüestions internes i amb constitució pròpia. A més, Rússia també té 9 regions, 46 províncies, 4 circumscripcions autònomes i una província autònoma. Pel que fa a la Constitució russa, de 1993, aquesta proclama Rússia com una república federal presidencialista, que destaca el poder del seu poble multiètnic, sobre el qual recau la sobirania nacional i s’afirma que és l’única font de poder.

El president és el cap d’Estat i és escollit per sufragi universal cada sis anys (la Constitució preveia 4, però una resolució del Kremlin al 2008 la va ampliar a 6) per un màxim de dos mandats consecutius. Aquesta és la tercera vegada que Vladimir Putin guanya unes eleccions i es converteix en el president de Rússia. Després d’encadenar un mandat de 9 anys, (1999-2008), va donar el poder al seu predecessor Dmitri Medvédev durant 4 anys per així poder tornar a presentar-se i guanyar les eleccions.

Un altre element a destacar en aquesta breu introducció al sistema polític rus és la importància de l’autogovern local, que s’entén com un element bàsic constitucional. Així, el poder local es exercit per òrgans de representació popular que poden gaudir de privilegis cedits i controlats per l’Estat.

Però, que va passar exactament a les eleccions de 2012 per a que més d’un terç de la societat russa sortís al carrer?

Com ja s’ha dit, el primer element conflictiu fou l’elecció per part del partit majoritari, Rússia Unida, del seu candidat: Vladimir Putin. Un Vladimir Putin que malgrat que del 2008 al 2012 no va ésser president de la república, sí que va exercir de primer ministre en aquella legislatura, veient-se involucrat en controvertits assumptes com les morts de la periodista Anna Politkóvsaya i l’ex espia rus Alexander Litvinenko, ambdós molt crítics amb el model de gestió de Putin i misteriosament enverinats.

Un segon element foren les suposades ofertes que el partit majoritari (Rússia Unida) realitzà en determinats territoris del país. Malgrat que són rumors mai provats, sembla ser de coneixement popular el fet que tots els partits (especialment Rússia Unida) modifiquen, alteren, o fins i tot compren, vots en territoris o províncies amb pocs habitants per així aconseguir millors resultats.

El punt culminant es donà quan degut a les càmeres instal·lades en tots els col·legis electorals del país en el dia de les eleccions del 2012, es gravà en diversos col·legis, una alteració del número de vots: Afegir llistes, eliminar-ne d’altres, canviar papers… tot fou gravat per unes càmeres que provocaren l’anul·lació del resultat en col·legis com el 1402 de Daguestán.

Essent la situació en Rússia tan delicada, demà Dia de Rússia, s’aplicarà per defecte la nova llei anti-manifestació.

Servirà aquesta llei aprovada per calmar i reprimir les manifestacions contràries al govern de Vladimir Putin o com molts especialistes polítics han vaticinat, provocarà un moviment encara més radical i multitudinari?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.