Condicions i conseqüències del rescat financer

Per Sonia Sarroca.

El president del Govern a la sessió de control, on ha respost a les preguntes sobre el rescat que li han formulat alguns diputats

Aquesta setmana s’ha conegut l’anunci del rescat a la banca espanyola, pel qual la UE aportarà fins a 100.000 milions d’euros per fer front a les dificultats en què es troben algunes entitats del país. A diferència de Grècia, Portugal i Irlanda, no es tracta d’un rescat del país en el seu conjunt, sinó que només es rescata al sector financer. En què consisteix doncs aquest mecanisme?

El finançament provindrà del Fons Europeu d’Estabilitat Financera (FEEF), que és una institució encarregada d’acordar préstecs i línies de crèdit amb els Estats que es troben en dificultats financeres a causa de situacions excepcionals que s’escapen del seu control. El seu capital prové de la resta de països membres. Cal remarcar però, que el FEEF té una vigència limitada fins el juny de 2013. A partir de llavors, l’ajuda financera provindrà del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), que és un mecanisme permanent de gestió de crisis financeres. No obstant això el préstec espanyol seguirà regint-se per l’acord amb el FEEF fins que es reemborsi tot el deute pendent, si no es pacta quelcom diferent.

La concessió d’aquest préstec suposa una cessió de sobirania en matèria financera a la Comissió Europea ja que, tal com es deriva de l’article 2.1 de l’Acord Marc de la Facilitat Europea d’Estabilització Financera, serà l’encarregada, entre d’altres, de negociar les condicions del préstec, de subscriure’l en nom dels Estats membres i de verificar que totes aquestes condicions es compleixen. El BCE i el FMI supervisaran també el procés i un cop aprovat, el capital, que serà gestionat pel FROB, anirà a parar a aquelles entitats bancàries que ho necessitin.

En relació a les condicions que es poden imposar a les entitats financeres, el FEEF ha publicat unes pautes sobre el procediment de recapitalització de la banca. Per a rebre l’ajuda, aquestes entitats afrontaran el seu sanejament, la seva reestructuració o fins i tot la liquidació. També hauran de tenir un pla de reestructuració amb la finalitat de limitar al màxim la distorsió en matèria de competència mentre es garanteix la viabilitat a llarg termini de l’entitat i es preserva l’estabilitat financera.

A més, el Govern tindrà l’obligació de reemborsar el préstec en cas que no compleixin amb la normativa sobre ajudes estatals i haurà de dissenyar una recapitalització de tal manera que suposi un incentiu per a una tornada ràpida al finançament en els mercats, establint condicions de remuneració i amortització a la banca.

Per acabar, es poden imposar condicions addicionals en els àmbits de la supervisió financera, del govern corporatiu i de les lleis nacionals relatives a la reestructuració i liquidació d’entitats, en línia amb la proposta de la Comissió sobre prevenció, gestió i resolució de la crisi.

Malgrat que es tracta d’un rescat del sector financer, l’Eurogrup ha destacat que Espanya estarà sotmesa a la vigilància del compliment del Pacte d’Estabilitat i Creixement, del qual es deriven les reformes que s’han dut a terme en els àmbits financer, fiscal i laboral dirigides a reduir el dèficit. Recordem que aquest dèficit haurà de ser d’un 3% del PIB a l’any 2014. Doncs bé, l’Eurogrup ha supeditat el préstec  a la banca espanyola al fet que el Govern compleixi amb aquesta xifra, de manera que si no s’arriba al 3% es podrà suspendre l’ajuda. Per això la Comissió Europea ha fet unes recomanacions a l’Estat que passen per l’elevació dels impostos indirectes (com l’IVA), l’acceleració del retràs de l’edat de jubilació o fer més passes cap a la consolidació fiscal de les regions.

Com a conseqüència d’aquest préstec també es produirà un augment del deute i el dèficit, tal i com ha assenyalat l’Eurostat, oficina estadística de la UE. No obstant això, el portaveu comunitari d’Assumptes Econòmics i Monetaris de la UE, Amadeu Altafaj, ha posat èmfasi en que el sector bancari no rep un xec en blanc, ja que haurà de tornar aquest capital amb un interès estimat, que serà del 3% o del 4%, en concordança amb les últimes emissions fetes pel FEEF.

En qualsevol cas, caldrà esperar a la publicació dels informes de les dues auditories independents Oliver Wyman i Roland Berger per conèixer les necessitats concretes de les entitats bancàries espanyoles i poder pactar un acord definitiu.

2 comments

  1. Retroenllaç: Homepage

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *