Per Carla Ramos.
Dijous 7 de juny de 2012, fent servir, l’executiu, com a justificació la situació econòmica i la necessitat per part del conjunt de les administracions públiques d’escometre actuacions que facilitin la consolidació pressupostària i el sanejament de les comptes públiques, la Comissió d’Indústria del Congrés dels Diputats aprovava la reforma de la Llei General de la Comunicació Audiovisual, llei que permet la privatització de les televisions publiques autonòmiques que, posteriorment, va remetre al Senat.
Aquest projecte de llei atorga la llibertat a les Comunitats Autònomes a l’hora de triar la seva gestió sobre com prestar l’activitat de televisió autonòmica intentant dotar-les d’aquesta forma d’una major flexibilitat a la prestació del seu servei de comunicació audiovisual.
Finalment, el Partit Popular va pactar amb el Partit Socialista la modificació del nom de la nova norma, acordant d’aquesta forma la denominació de Llei de modificació de la Llei 7/2010 de 31 de març, per flexibilitzar els modes de gestió dels serveis públics de comunicació audiovisual.
De les 90 esmenes parcials que es van presentar, van acabar acceptant-se dues de les proposades pel PSOE, la primera per la que s’afegeix al text de la nova llei el principi de transparència, no discriminació i igualtat de tracte a més del fet de que l’alienació de la titularitat de l’entitat prestadora del servei ha de realitzar-se segons els principis de publicitat, transparència, concurrència, no discriminació i igualtat de tracte; la segona addiciona un nou paràgraf a l’exposició de motius que faci referència expressa al respecte del marc normatiu europeu en matèria de serveis d’interès econòmic general de radiodifusió.
Les modificacions que s’introdueixen amb aquesta nova llei consisteixen bàsicament en alterar el règim limitatiu que tenen els prestadors de serveis públics pel que fa a la participació al capital social d’altres prestadors privats del servei de comunicació audiovisual. Amb la nova norma, les Comunitats Autònomes que acordin la prestació d’un servei públic de comunicació audiovisual podran determinar els modes de gestió del mateix, escollint entre que aquest es presti de forma directa a través dels seus propis òrgans, mitjans o entitats, que, per contra, s’atribueixi a un tercer la gestió indirecta del servei o de la producció i edició dels diferents programes o que es dugui a terme a través d’altres instruments de col·laboració público-privada d’acord amb els principis introduïts a les dues esmenes citades al paràgraf anterior.
Tot i això, si les Comunitats Autònomes decideixen no prestar el servei públic de comunicació audiovisual podran convocar els corresponents concursos per tal d’adjudicar les llicències. A més, aquelles Comunitats Autònomes que proporcionessin aquest servei públic de comunicació audiovisual podran transferir-lo a un tercer d’acord amb la legislació específica.
Per altra banda, la nova llei permet als prestadors de serveis públics d’àmbit autonòmic establir acords per a la producció i edició conjunts de continguts, l’adquisició de drets sobre continguts o en d’altres àmbits, amb l’objectiu de millorar l’eficiència de la seva activitat. També podran establir acords amb la Corporació RTVE per a aquesta fi.
Per tal de dur a terme totes aquestes modificacions, es suprimeix els apartats 3 i 4 de l’article 40.1 de la Llei 7/2010 de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual. Alhora es modifica l’apartat 2 de l’article 40.2, passant ara a redactar-se de la següent forma: “L’Estat, les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals podran acordar la prestació del servei públic de comunicació audiovisual amb objecte a emetre en obert canals generalistes o temàtics. Les Comunitats Autònomes determinaran els mitjans de gestió del servei públic de comunicació audiovisual, que pot consistir, entre altres modalitats, en la gestió directa, en la gestió indirecta o en diferents instruments de col·laboració público-privada”
Per últim, per tal de garantir un millor compliment de la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, s’estableixen en aquesta nova Llei de modificació de la Llei 7/2010 de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual una sèrie d’obligacions als prestadors de serveis de titularitat pública del servei públic de comunicació audiovisual d’àmbit autonòmic una sèrie d’obligacions, entre els que cal destacar la fixació d’un límit màxim de despesa per l’exercici econòmic de que es tracti que no podrà rebassar-se o l’obligació de presentar un informe anual en el que es posi de manifest que la gestió d’aquestes televisions s’adequa als principis d’estabilitat pressupostària que la citada LO exigeix.
