Per Kevin Sànchez.
Hi ha poques coses que ens uneixin tant com unes eleccions; de fet, les nostres democràcies es basen en les eleccions. Com a ciutadans d’una nació democràtica apreciem l’oportunitat de donar la nostra opinió i així ajudar a decidir el futur del nostre país.
La idea fonamental darrere les eleccions és concedir als polítics l’encàrrec de parlar en el nostre nom i de prendre decisions que ens afectaran a tots. Sense aquest encàrrec, els polítics serien figures corruptes. Per desgràcia, el poder corromp i per això hi ha individus que faran moltes coses per arribar al poder i estar-s’hi, inclús provant de corrompre unes eleccions democràtiques.
Després de dipositar el vot a l’urna, la majoria de nosaltres tornem a casa sentint-nos segurs de que el nostre vot ha estat comptat correctament perquè confiem en que el sistema electoral funciona. De la mateixa manera, com a demòcrates, hem de confiar que succeeixi el mateix amb tots els vots emesos durant la jornada d’eleccions. També hem de confiar en que res surti malament i que la molta gent que participa en els múltiples procediments que es donen a l’hora de comptabilitzar els milions de vots ho facin correctament.
En un context en el que el debat sobre la necessitat d’una llei electoral pròpia a Catalunya continua obert, és igual d’important trobar la manera de fer que els vots es reparteixin d’una manera més justa entres les forces polítiques com trobar la forma de fer unes eleccions diferents i més segures pels ciutadans. La pregunta és, doncs, gairebé obligada; com podem fer unes eleccions millors? La solució que proposen recercadors com el Dr. David Bismark és que les eleccions haurien de ser verificables; els votants haurien de ser capaços de poder verificar que els seus vots han estat comptats correctament sense que es violés el tan important secret del vot electoral.
La solució plantejada passa per modificar el format de la butlleta*. Es tracta d’una butlleta dividida per una línia de punts que separa la llista de candidats, col·locada en un ordre aleatori en cada butlleta, de les caselles on s’escollirà la opció que el votant desitgi. Un cop marcades les preferències, s’estripa la butlleta per la línia de punts. El tros que conté l’ordre dels candidats es destrueix i el que conté les caselles marcades amb un codi encriptat es deixa escanejar pel president de la mesa. D’aquesta manera, no existeix cap possibilitat de saber què ha votat un ciutadà un cop destruït el tros de la butlleta que relacionava la llista de candidats amb les caselles marcades. Al ser el tros de butlleta restant un simple vot encriptat, un cop escanejat: pot ser enviat, emmagatzemat i comptat al moment; així com mostrat en una pàgina web visible a tothom, tot promovent la transparència. La utilitat del vot encriptat és actuar com un rebut que permet a cada ciutadà verificar que el seu vot ha estat comptat correctament comparant les dades del rebut amb el vot anònim que apareix al web. Com que el vot està encriptat, si un membre de la mesa vol saber què s’ha votat, no té manera de fer-ho. Cap hacker pot canviar un vot perquè si això succeís, el vot mostrat al web no coincidiria amb el del rebut. Cap vot es pot perdre o no ser comptabilitzat perquè no apareixerien al web.
Tot el procés esdevé tant transparent que mitjans de comunicació, observadors internacionals i qualsevol persona que ho desitgi podrà descarregar-se totes les dades de les eleccions i comprovar que els resultats són acords amb els anunciats oficialment.
Aquest és un model d’eleccions que vol portar a la democràcia al seu màxim exponent, reptant-la a ser transparent i verificable.
