El relleu de Dívar

Per Jordi Cerdà

El nou president del CGPJ, Fernando de Rosa, al seu primer acte oficial, l’onomàstica del Rei.

Des que Carlos Dívar dimití com a president del CGPJ i de l’Alt Tribunal espanyol, arran l’escàndol dels viatges privats finançats amb diner públic, el seu nou substitut, Fernando de Rosa, antic vicepresident del CGPJ, ja ha participat en el seu primer acte oficial, l’onomàstica del Rei. El lideratge del CGPJ, però, serà interí i té un caire totalment provisional, fins que els dos grans partits del Congrés del Diputats, PP i PSOE, arribin a un consens per escollir el nou candidat; el qual serà votat pel plenari del CGPJ. Aquest mandat provisori s’ha desvinculat de la presidència del TS, que serà exercida, interinament també, pel president de Sala més antic del TS, Juan Antonio Xiol (president de la Sala del Civil del Suprem), en base a l’art. 208.1 de la Llei Orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial: “El President del Tribunal Suprem, el President de l’Audiència Nacional i els Presidents dels Tribunals Superiors de Justícia seran substituïts pel President de la Sala de la mateixa seu més antic en el càrrec. […]”.

El nou president interí del TS, Juan Antonio Xiol.

Els nous dirigents del CGPJ i del TS són, respectivament, de perfils professionals diferenciats. Mentre que Fernando de Rosa ha exercit una carrera judicial més propera a les institucions polítiques –per exemple, fou Conseller de Justícia i Administracions Públiques del Govern de la Generalitat Valenciana, entre els anys 2007 i 2008-; Juan Antonio Xiol ha projectat el seu horitzó professional al món judicial d’una manera bastant més extensa, sense perjudici d’algunes incursions polítiques puntuals (ocupà alguns càrrecs en governs de F. González).

Ara s’haurà d’esperar l’elecció del nou president del CGPJ i del TS, després de la primera dimissió forçosa de l’anomenada “quarta autoritat de l’Estat” al llarg de la democràcia. La nova direcció del CGPJ, mentrestant, defensa la gestió de l’anterior president i sosté la legalitat de les seves actuacions, tot i la imatge mediàtica que ha donat el govern dels jutges: corrupció, venjances personals, hermetisme, manca de sensibilitat envers la situació econòmica del país…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.