La ineficàcia de la reforma laboral

Per Isaac Meler.

L'economista Manuel Lago en una roda de premsa de Comissions Obreres.

En el passat mes de maig, va publicar-se en aquest digital un article que analitzava els canvis mes importants introduïts per la Reforma Laboral d’enguany, dels quals cal destacar la reducció de la indemnització per acomiadament improcedent de 45 a 33 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats en comptes de les 42 d’abans. En addició, és important l’excepció per a empreses que durant tres trimestres consecutius hagin disminuït ingressos o vendes, ja que, en aquests cas la indemnització serà de 20 dies per any treballat, excepció que en la situació de crisi actual s’ha convertit en la regla general.

L’objectiu fonamental de la Reforma Laboral era crear llocs de treball i ocupació tot reduint drets dels treballadors i facilitant el seu acomiadament, com ja hem vist. De totes maneres, l’evolució de l’atur no ha estat l’esperada. En aquest sentit, la Fundación 1º de Mayo va publicar el mes passat un informe en el qual els economistes Silvia Parga i Manuel Lago feien un balanç dels efectes de la reforma laboral.

La primera dada que es dóna en aquest informe és la destrucció de 374.300 llocs de treball durant el primer trimestre del 2012, suposant una caiguda del 2,1%, en contrast amb els 256.500 i 1,4% en el mateix període de 2011. Els més afectats per aquesta pèrdua d’ocupació són els assalariats del sector privat amb contracte temporal, tenint en compte que a Espanya dos de cada deu treballadors d’aquest sector tenen aquest tipus de contracte, però en el trimestre de què parlem, 7 de cada 10 llocs perduts els ocupaven persones amb contracte temporal. Amb tot, la caiguda en l’ocupació va arribar al 3,3% al sector privat, i al 7,5% si ens centrem en contractes temporals. Com és obvi, l’atur en termes absoluts també va augmentar: concretament al març, es va arribar a la xifra de les 4.750.867 persones aturades, la pitjor de la història, ja que mai abans s’havia arribat a tant en desocupació. Segons l’informe, aquesta dinàmica podria permetre que el nombre d’aturats a Espanya s’acostés, tranquil·lament, als 6.000.000 en aquest mateix any.

Una segona conclusió important de l’informe és que la reforma, no només no ha generat la ocupació esperada, sinó que ha obert les portes de la contractació precària. Així, es mostra com en el primer trimestre d’aquest 2012, la contractació indefinida s’ha reduït un 19% en comparació amb el 2011. De fet, la contractació estable s’està convertint pràcticament en un fenòmen marginal, ja que, només 8 de cada 100 contractes registrats són indefinits.

Un últim punt d’anàlisi són els Expedients de Regulació de l’Ocupació (ERO) i els acomiadaments. Tal i com es detalla a l’informe, el nombre de treballadors afectats per un ERO durant els mesos de gener i febrer s’ha incrementat un 54,8% en comparació amb l’any anterior, el 38,5% dels quals té per objecte la rescissió del contracte, front al 25,7% de reducció de jornada. I, igual que aquesta forma d’acomiadament col·lectiu, ha augmentat l’acomiadament individual. Com dèiem, un dels punts de la reforma laboral és l’ampliació de les causes per justificar l’acomiadament objectiu, al qual correspon la ja esmentada indemnització de 20 dies per any amb el límit d’un any de salari, i aquesta ha estat la primera causa d’acomiadament, observant un increment del 45% al febrer de 2012 (primer mes d’aplicació de la reforma) respecte el de l’any anterior.

Que la reforma abaratia l’acomiadament era evident, el que ara s’ha constatat és que aquest retrocés considerable que han patit els drets dels treballadors queda molt lluny de l’objectiu de generar llocs de treball i reduir l’atur, leitmotiv de la campanya i el que porta de govern Mariano Rajoy.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.