Un avió militar turc es abatut per les defenses antiaèries sirianes

Per David Fernández.

Divendres passat, en un nou capítol del conflicte siri, es va produir l’abatiment d’un avió militar turc, F4 phantom, per part de les defenses antiaèries sirianes. Segons la versió oficial de Síria l’avió va ser atacat perquè havia entrat en el seu espai aeri. Afirmació que contrasta amb la primera declaració turca, segons la qual l’avió havia estat abatut quan es trobava en espai aeri internacional, encara que posteriorment el govern ha acceptat que l’avió podria haver violat l’espai sirià de  manera accidental. L’avió volava a poca alçada, i segons el govern turc, era conseqüència de la realització d’unes proves d’un sistema de radar. El ministre d’assumptes exteriors Ahmed Davutoglu, va denunciar que Síria no hagués intentat comunicar la suposada entrada d’un avió turc en el seu espai aeri, i que s’interpretés un avió turc com amenaça.

Diumenge, la televisió pública turca (canal TRT) va informar que les restes del caça turc es troben  a 1200 metres de profunditat aproximadament. Allò que no s’ha confirmat és la distància a la qual es trobaven les restes respecte a la costa de Síria. Tampoc hi ha cap informació sobre les dues persones que pilotaven el caça.

Dimarts, es va convocar una reunió a la seu de l’OTAN a petició de Turquia mitjançant l’art. 4 del Tractat, el qual habilita a qualsevol Estat part que vegi la seva integritat territorial o la seva seguretat amenaçada a consultar els altres Estats membres amb la finalitat d’analitzar la situació. Per tant, els 28 ambaixadors es van reunir a Brussel·les on el secretari general de l’OTAN, Anders Fogh Rasmussen, ha definit als actes com “inacceptables”. Aquesta convocatòria del Consell només té efectes de consulta; diferent hagués sigut si Turquia hagués convocat la reunió del Consell de l’Aliança Transatlàntica mitjançant l’art. 5 del Tractat. Aquest article permet els Estats part a exercir el dret a la legitima defensa individual o col·lectiva reconegut a l’art. 51 de la Carta de les Nacions Unides -incloent l’ús de la força armada-, amb la finalitat de restablir la pau a la zona nord atlàntica;  en el cas que es produeixi un atac contra un o més d’un dels Estats part, ja que es considera com un atac dirigit a la totalitat dels membres de l’OTAN. Per exemple, es va convocar al Consell de l’OTAN mitjançant aquest article l’any 2001, per part dels Estats Units, a causa dels atemptats del 11 de setembre.

D’una altra banda, Turquia ha enviat una carta al Consell de Seguretat de l’ONU, qualificant el règim de Bashar Al-Assad com una “amenaça per a la pau”, però no ha reclamat cap actuació per part de l’organització. Tot i això, segons l’art. 24.1 de la Carta de les Nacions Unides, el Consell de Seguretat podria prendre mesures necessàries per assegurar la pau, però Rússia i Xina ja van imposar el seu dret a vet a l’actuació en la situació de Síria afirmant que s’ha de respectar la sobirania del país. Encara que, aquest enfocament, podria variar en conseqüència de les externalitats que està produint el conflicte intern i la necessitat de mantenir la seguretat i la pau a Europa. 

El mateix dimarts el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, va confirmar que Turquia respondrà a qualsevol violació de la seva frontera per part de Síria, i el fet que el país hagi reaccionat amb “racionalitat” no és un símbol de feblesa.

Després d’un altre capítol del conflicte de Síria, la Comunitat Internacional segueix sense reaccionar, sense actuar, encara que tingui a la seva disposició instruments jurídics, polítics i diplomàtics eficients. Al final, com ha succeït en altres ocasions, actuarà, però mentrestant les violacions del dret internacional i dels drets humans continuen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.