La lluita contra el frau fiscal

Per Albert Noguer. 

Amb la exclusiva voluntat de recaptar més ingressos públics i, alhora, lluitar contra el frau fiscal existent al nostre país, l’executiu aprovarà en breu la Llei d’intensificació de mesures contra el frau fiscal en connexió amb el ja existent Reial Decret-Llei 12/2012, de 30 de març, pel que s’introdueixen diverses mesures tributàries i administratives dirigides a reduïr el dèficit públic. Aquestes normes suposen, sense cap mena de dubte, un abans i un després en el nostre ordenament jurídic.

Primer de tot cal destacar que es limita el pagament en efectiu a 2.500€ en operacions realitzades entre empreses i professionals i operacions realitzades per persones físiques amb empreses i/o particulars. És a dir, tota operació financera que superi aquesta quantitat, s’haurà de fer mitjançant transferència, xec, o altres mètodes financers. Val a dir que aquesta disposició no es pas declarativa de voluntat, sinó que l’incompliment d’aquesta suposa una infracció administrativa. A tal efecte cal anunciar que els intervinents en aquestes operacions, quan participi un empresari o professional, s’hauran de guardar els justificants de pagament durant els 5 següents anys, a fi de poder demostrar a l’Agència Tributaria el correcte pagament.

En aquest cas, els responsables administratius seran tant el pagador com el receptor d’aquests diners, tenint per imposada una sanció del 25% del valor que hagin rebut. No obstant –i utilitzant una bona tàctica legislativa-, però, si alguna de les parts comunica la infracció a la Administració Tributaria corresponent abans del termini de 3 mesos, aquell que informi no haurà de pagar cap sanció, se l’exonera de responsabilitat administrativa. Val a dir, com a últim matís, que aquesta mesura no s’aplica a les operacions que només intervinguin particulars o les operacions amb entitats de crèdit.

Aquest Reial Decret i aquesta futura Llei també elaboraran unes mesures extraordinàries associades a un programa de regularització extraordinària. Aquestes mesures són, entre altres, la obligació legal expressa d’informar sobre les comptes que es tenen al estranger, havent d’informar sobre el valor que té cadascuna. Dit incompliment comportarà una sanció que suposarà, a la pràctica, una pena pecuniària de 5.000€ per cada dada o conjunt de dades omeses, amb un mínim de 10.000€. És a dir, cal que s’ometi una o més dades. A més a més, s’estableix la imprescriptibilitat de les rentes no declarades.

Aquestes normes també pren part en algunes mesures de tràmit importants, com, per exemple, que en els procediments tributaris, s’avança el moment en el que es podran prendre les mesures cautelars. Cal recordar que la LGT, fins ara, establia que aquestes mesures es podien prendre una vegada comunicada la proposta de liquidació. No obstant, amb aquesta disposició, es podran prendre des del moment en que aparegui un presumpte risc de cobrament.

Una altra novetat és que fins ara, en els casos de delicte fiscal, els òrgans administratius es paralitzaven en quant s’enviava l’expedient de delicte fiscal, pel que no es podien prendre mesures cautelars. Nogensmenys, ara es permetrà que la Agència Tributària adopti mesures cautelars en casos penals, que es notificaran, al seu torn, al Ministeri Fiscal i òrgan judicial competent, i es mantindran dites mesures fins l’imposició de la sentència condemnatòria o absolutòria.

Aquesta norma també té com a fita l’ampliació de la responsabilitat dels successors de les societats. Fins a dia d’avui, la responsabilitat només arribava, com a màxim, a la quota de liquidació que rebia el soci quan s’extingia la societat. Com a canvi important, per evitar mala praxis de “buidar” el patrimoni empresarial de les societats que fossin liquidades, s’amplia la responsabilitat fiscal dels successors de societats per les percepcions patrimonials rebudes amb anterioritat a la liquidació formal.

També s’estableix, que els administradors de societats que presentin, de mode reiterat, declaracions per retencions  o tributs repercutits sense procedir al pagament dels mateixos, seran responsables subsidiaris del pagament del mateix quan s’acrediti que no hi ha voluntat de pagar-ho.

S’endureix, així mateix, les sancions per resistència, obstrucció o excusa a la inspecció. En aquest ordre de coses, les sancions que s’imposaran a l’obligat tributari inspeccionat que no col·labori quan no desenvolupi activitats econòmiques, serà d’un mínim de 1.000 i un màxim de 100.000€. I, quan aquest obligat, desenvolupi activitats econòmiques, la sanció oscil·larà entre els 3.000 i 600.000€. No obstant es preveu expressament una reducció del 50% de la sanció en aquells casos on es rectifiqui la conducta.

Com a últim punt legislatiu cal apuntar que s’estableix la prohibició de disposar  dels immobles situats en societats. És a dir, s’habilita a la Administració Tributària per tal que pugui acordar la prohibició de fer actes de disposició sobre aquells immobles que, pertanyent, a l’obligat tributari, es trobin ubicats en una altra societat de la qual es partícip en un 50%. Amb això es pretén evitar, com a màxima, la despatrimonialització fraudulenta produïda per la transmissió d’immobles ostentats, directament, a través d’una tercera entitat que controlada també per l’obligat tributari.

En substància, sembla que l’Executiu de Rajoy vol posar-se al capdavant i afrontar aquelles pràctiques fiscals que suposen una llosa tan important a la economia del nostre país. El temps dirà, però, si aquestes mesures aquí enunciades seran o no efectives.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.