El Tribunal Suprem contra la immersió lingüística

Per Kevin Sànchez.

Fotografia de la protesta a la Plaça Sant Jaume.

Després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la que es fallà a favor del model d’immersió lingüística en l’ensenyament català, el Tribunal Suprem (TS) ha estimat i resolt un recurs de cassació interposat contra la sentència del TSJC. La norma legal que ha vist anul·lat part del seu articulat és el Decret 181/2008, de 9 de Setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, és a dir, l’etapa educativa compresa entre els 3 i els 6 anys.

La sentència fa caure l’essència del Decret; que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular d’ensenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa. En aquest sentit, el Tribunal Suprem reclama que el Decret 181/2008 reconegui expressament al castellà com a llengua vehicular i de docència a Catalunya per a entendre’s conforme a dret ja que així ho imposa la doctrina constitucional que és d’aplicació obligada a aquesta norma reglamentària. Com que no incorpora al castellà com a llengua vehicular, no s’ajusta a la doctrina constitucional el que provoca que diversos preceptes siguin nuls de ple dret al no acomodar-se a la doctrina.

Al llarg de les 45 pàgines de sentència, l’Alt Tribunal esgrimeix arguments provinents de sentències del propi TS en les que es senyala que el model d’immersió lingüística en català es contrario al espíritu y la letra de la Constitución.

El centre de la confrontació es troba en la interpretació que es fa del mot normalment. En una primera valoració, el TS diu en el Fonament de Dret segon de la sentència que el terme “normal”, referint-nos a la llengua, ha de relacionar-se amb les finalitat de normalització que es pretenguin assumir. Aquest terme tan sols indica el caràcter habitual que es vol atorgar al català en les activitats dels centres docents. Això no vol dir però, rebla el TS, que el català hagi de ser emprat com la llengua única en les relacions entre els ciutadans i els centre docents amb els conseqüent desconeixement o exclusió del castellà. En el 9è Fonament de Dret, el Tribunal Suprem es pregunta quina és la condició del castellà si, tant en el Decret 181/2008 com en la sentència del TSJC, el castellà no assoleix la condició de llengua normal perquè només ho fa el català. La resposta és, si més no, contundent: La única conclusión posible es que el castellano queda relegado a la condición de lengua excepcional. Ese es el término medio entre la normalidad (a la que el castellano no llega según el Decreto y la Sentencia) y la exclusión (que tampoco puede afectar al castellano).

Kevin Sànchez conversant amb Mercè Escarrà.

És així com el tribunal anul·la els articles 4.1, 4.3, 4.4 i 4.5 del Decret 181/2008, que estableixen que el català ha de ser la llengua d’expressió en les activitats escolars, tant en les internes com externes. També anul·la l’article 10.1 que obliga als centres a aprovar un projecte educatiu per aconseguir la normalització del català tant en l’àmbit docent com administratiu. Per últim, també s’anul·la l’article 14.3 sobre l’especial dedicació a l’aprenentatge de la llengua catalana per part dels alumnes nouvinguts, per tal de facilitar la seva ràpida integració.

A més, per primer cop, el Tribunal Suprem adverteix a la Generalitat sobre el fet de que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) es troba sotmesa a la doctrina del Tribunal Constitucional (TC) en tot allò relatiu al sistema lingüístic escolar. Amb això fa referència a la reiterada jurisprudència del TC que obliga a la incorporació del castellà com a llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya de manera que el seu ús no quedi reduït a l’estudi d’una assignatura més sinó que la seva utilització com a llengua docent i vehicular de l’ensenyament es faci efectiva.

La resposta per part del govern fa referència precisament a la LEC. La consellera d’Ensenyament Irene Rigau ha senyalat que la LEC es troba vigent i que els articles que el Tribunal Suprem ha anul·lat són d’un decret previ que en cap cas impedeix aplicar l’articulat de la LEC. Rigau manté que en substitució de tots els preceptes anul·lats, s’aplicaran aquells articles de la LEC que expliquin com ha de ser el model lingüístic a Catalunya.

En l’altre cantó trobem a Escola en Català, una associació que s’ha proposat lluitar contra reintroducció del castellà com a llengua vehicular a les aules i que aposta pel català com a única llengua vehicular al sistema d’ensenyament a Catalunya. Front la sentència del TS, van convocar una protesta a la Plaça Sant Jaume amb el suport de Solidaritat Catalana per la Independència i la participació de partits polítics i associacions com Esquerra Republicana de Catalunya, les CUP, la FNEC o l’Assemblea Nacional Catalana. Durant la concentració, Mercè Escarrà, presidenta d’Escola en Català, demanà a les forces parlamentàries l’aprovació d’una llei que s’està tramitant al Parlament de Catalunya per tal de blindar el català com a única llengua vehicular de l’ensenyament al principat.

En declaracions fetes a El Jurista, Mercè Escarrà ha recordat que el sistema d’immersió lingüística no està protegit amb la legislació habitual. La LEC, que per cert està pendent d’un recurs presentat pel PP al TC, diu que el català és la llengua normalment emprada a l’ensenyament; no diu que sigui la única. Tal i com ha fet el Tribunal Suprem amb aquesta sentència, la interpretació del mot “normal” obre una escletxa a introduir el castellà com a llengua vehicular al sistema educatiu català, fet que significaria la fi de la immersió lingüística, un model d’èxit i que fomenta la cohesió social reconegut per la Unió Europea.

 

1 comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *