Cop d’estat legal al Paraguai

Per Carlos Garfella.

Fernando Lugo, membre del partit Aliança Patriòtica per al canvi, d’ideologia progressista,  va ser destituït com a president de la república de Paraguai pel Senat el passat 21 de juny. La destitució es va dur a terme a través d’un judici polític recollit a l’article 225 de la Constitució vigent de 1992.

L’origen de la crisis institucional va ser la mort d’onze camperols i sis policies a causa dels enfrontaments produïts per  l’ocupació d’una finca. Arrel dels incidents, el Partit Radical Autèntic (PLRA) – partit  amb el qual l’ex-president governava en coalició- va retirar immediatament el seu suport a Fernando Lugo i es va unir al Partit Colorado – de caire conservador- per tal de formular el judici polític que posteriorment, cessaria al president.  Per tal de dur a terme el judici, els dos partits varen promoure el procediment recollit en l’article 225 de la Constitució, en el qual  s’estableix: El president de la república tan sols podrà ser sotmès a judici polític per mal acompliment de les seves funcions, per delictes comesos en l’exercici dels seus càrrecs o per delictes comuns”. Tant el PLRA com el Partido Colorado varen considerar com mal acompliment de les seves funciones l’operatiu  policial que va acabar amb la vida dels 11 camperols i dels 6 policies; i en base a la legislació vigent, la Cambra de Diputats va formular  el procediment: L’acusació serà formulada per la Cambra de diputats, per majoria de dos terços. Correspondrà a la Càmera de Senadors, per majoria absoluta de dos terços, jutjar en judici públic als acusats per la Cambra de diputats. L’actual president és Federico Franco, del partit liberal, nombrat a escasses 30 hores ençà la destitució del progressista Fernando Lugo.

¿Però, en base al dret constitucional dels país sud-americà, podem considerar legal el judici polític contra l´ex-president paraguaià?

Són moltes les veus que han al·legat la inconstitucionalitat del procediment per vulneració del dret a defensa del ex-president, així, la majoria dels països de la Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR) com Argentina, Veneçuela, Bolívia o Uruguai, s’han mostrat contraris al judici, i fins i tot, presidents com Cristina de Kirchner, Evo Morales o Hugo Chávez han considerat la cessió del ex-president paraguaià com un Cop d´estat” premeditat. No obstant, l’opinió més important en quant a transcendència jurídica ha sigut la de la Comissió Inter-americana dels Drets Humans, òrgan principal i autònom de L’Organització d’estats Americans (OEA) en quant a protecció dels drets humans, la qual es va referir al judici com a inacceptable al considerar altament qüestionable que es pogués dur a terme un procediment imparcial en tan sols 24 hores. Les conseqüències no s’han fet esperar i països com Argentina, Paraguai i Brasil han dut a terme sancions polítiques; però no econòmiques, doncs  l’interès i la dependència economia és mútua. La nació que sí ha dut a terme sancions econòmiques és la Veneçuela d’Hugo Chávez, que ha castigat al nou govern paraguaià  amb el cessament de la importació de combustible finançat a baixos tipus d’interès.

El cessament, des d’un punt de vista jurídic i constitucional sí que pareix legal, doncs el procediment s’ha adequat a la realitat constitucional. No obstant, es podria afirmar que  el judici sí podria tenir un dèficit de caràcter democràtic des d’un punt de vista formal o polític doncs el cessament  pareix que respon a interessos de caire partidista i electoral dels dos partits promotors del judici en vista als comicis que es celebraran al abril del 2013 al país. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.