Les primes de “la Roja”

Per Isaac Meler.

Una qüestió de rabiosa actualitat i d’alt interès jurídic és el conjunt de circumstàncies relacionades amb les primes que els jugadors de la Selecció Espanyola cobraran en motiu de la seva victòria a l’Eurocopa d’aquest any. Per analitzar aquest tema en profunditat però, cal conèixer els diferents subjectes implicats i agafar una mica de perspectiva temporal, analitzant alguns antecedents.

Començant per les institucions més importants, ens trobem amb la FIFA (sigles en francès de Federació Internacional de Futbol Associació) i la UEFA (sigles en anglès d’Unió Europea d’Associacions de Futbol). Com el seu nom indica, es tracta d’associacions de federacions de futbol, la primera a nivell mundial, i la segona a nivell europeu. La seva importància en aquest assumpte és que són les entitats que paguen a les federacions nacionals en concepte de premis. Els pressupostos d’aquestes institucions tenen com a principal font d’ingressos l’organització d’esdeveniments esportius gràcies a la gestió de drets televisius i màrqueting. A tall d’exemple, l’ingrés total de la FIFA va arribar a 1.070 milions de dòlars durant l’exercici del 2011, el 92% dels quals (988 milions) provenien de l’organització d’esdeveniments: 550 per la venda de drets televisius i 381 pels drets de comercialització, tots ells relacionats majoritàriament amb el pròxim Mundial de Brasil del 2014.

Seguint amb això, pren importància, en el cas d’Espanya, la Real Federación Española de Fútbol (RFEF), una entitat associativa privada d’utilitat pública, tal i com estableix l’article 1.1 dels seus Estatuts, afiliada a la FIFA i a la UEFA (art.1.4), amb patrimoni propi i sense ànim de lucre (art.1.3). L’article 44 dels Estatuts de la RFEF estableix les possibles fonts d’ingressos, d’acord amb la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’Esport i el Reial Decret 1835/1991, de 20 de desembre, sobre Federacions Esportives Espanyoles i Registre d’Associacions Esportives. D’aquests ingressos cal distingir entre els procedents de subvencions públiques, del Consell Superior d’Esports principalment, i els procedents de recursos propis. En els últims anys els primers, d’origen públic, han oscil·lat el 4%, mentre que els segons, suposaven pràcticament la totalitat.

Igual que en la FIFA i la UEFA, destaquen els ingressos obtinguts en organització d’activitats i competicions esportives per la venda de drets televisius, màrqueting i patrocini (a saber, els patrocinadors principals de “la Roja” són Cruzcampo, Iberdrola, Chevrolet, Adidas, Movistar i Santa Mónica España). Tot i així, els que aquí interessen són els contemplats en l’article 44.b): els premis atorgats. Aquests premis poden fer referència, per exemple, als concedits per la UEFA als finalistes i guanyador de la Eurocopa, o els concedits per la FIFA en el cas del Mundial. I és a partir d’aquests premis que la RFEF determina les primes que rebran els jugadors de la Selecció.

La circumstància que més polèmica ha generat és on i com es tributen aquestes primes, a causa dels debats de caire ètic a què ha donat peu la situació de crisi econòmica actual, tot i que també hi ha algunes qüestions jurídiques de l’àmbit del dret tributari dignes de ser examinades.

En un primer moment, cal considerar aquestes primes incloses dins del fet imposable de l’IRPF regulat a l’article 6 de la Llei 35/2006, ja que es tracta d’una obtenció de renda per part del contribuent fruit dels rendiments del treball. A efectes d’aquest impost, són contribuents els residents fiscals a Espanya, mentre que la obtenció de renda fa referència a la totalitat de rendiments i guanys obtinguts, amb independència del lloc on s’hagin produït (article 2 Llei 35/2006). Així doncs, hauran de pagar l’impost sobre la renda espanyol els jugadors que tinguin la seva residencia fiscal a Espanya.

Ara bé, un altre factor jurídic en joc és la possible concurrència d’un Conveni de Doble Imposició quan les rendes són obtingudes a l’estranger. Aquesta possibilitat contemplada a l’article 5 de la Llei 35/2006 permetria tributar únicament al país on es generen les rendes. 

Tenint en compte les dues qüestions anteriors, i agafant la perspectiva temporal esmentada al principi d’aquest article, cal fer una mirada a les victòries de “la Roja” més recents.

En l’antiga Eurocopa del 2008, celebrada a Àustria, les primes que van rebre els jugadors es van tributar exclusivament en aquest país, en virtut del Conveni de Doble Imposició que té amb Espanya. En aquest cas, la tributació va rondar el 20%. Al Mundial de Sud-àfrica del 2010, en canvi, el premi obtingut va tributar a Espanya al 43% vigent aquell any, i al mateix temps a Sud-àfrica al 15%, de manera que es van aplicar els mecanismes correctors de la doble imposició previstos en el Conveni entre aquests dos països.

En el cas de la prima de 300.000 euros de l’Eurocopa d’enguany, passaria quelcom similar al Mundial de Sud-àfrica. Els jugadors que siguin residents fiscals a Espanya tributaran en concepte d’IRPF per la totalitat de les les rendes obtingudes. Aquestes rendes també podrien haver de tributar al país on s’han generat, en aquest cas Ucraïna, lloc on es va jugar la final, de manera que caldria aplicar el Conveni de Doble Imposició amb Espanya, de la mateixa manera que es va fer en el cas de Sud-àfrica. No obstant això, la UEFA va instar a Polònia i a Ucraïna a establir una exempció local per les rendes que els esportistes puguin obtenir en el decurs del campionat, cosa que es va fer, per exemple, en relació amb les finals de la Champions League de Londres el 2011 i de Múnic el 2012.

Seguint amb això, els jugadors de la Selecció Espanyola haurien de tributar per l’IRPF espanyol, de manera que les rendes obtingudes s’integraran a la seva base imposable general i se’ls aplicarà la tarifa corresponent en funció de la Comunitat Autònoma on resideixin, 56% a Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.