La liberalització del comerç

Per Gisela Roig.

Francesc Xavier Mena i López, Conseller d'Empresa i Ocupació.

El Govern Espanyol anuncia canvis en la llei del comerç dirigits a ampliar els horaris per poder ser més competitius i obtenir més beneficis; opinió que contrasta amb la realitat dels establiments catalans.

Davant l’anunci del govern espanyol de liberalitzar els comerços, la Generalitat ha deixat clar que aquesta no és competència de l’Estat i que si amb aquesta reforma s’acaben invaint potestats catalanes, es recorrerà al Tribunal Constitucional.

Cal tenir en compte doncs, quines son les novetats que vol introduir el govern, i la manera com ho vol fer.

Les noves mesures relacionades amb els horaris que vol imposar el govern central es poden agrupar bàsicament en dues.

En primera instància, hi ha una afectació general que implica l’ampliació dels horaris d’obertura de les 72 hores setmanals actuals a les 90. També s’allarga el nombre de diumenges i festius mínims en els que poden obrir tots els comerços dels 8 que s’apliquen avui dia, a 10.

Una segona mesura conduirà a una ampliació dels locals que no estan subjectes a cap limitació horaria. Actualment la llei faculta a les comunitats autònomes a decidir l’embargadura de l’edifici entre 150 metres quadrats i 300 metres quadrats. Per aquest motiu, moltes autonomies han optat per limitar als 150 metres quadrats, com ara Catalunya, però amb la nova reforma, aquesta facultat desapareixerà  de manera que sempre es limitarà als 300 metres quadrats.

Per altra banda, també s’està estudiant la possibilitat de donar llibertat d’horaris comercials a les zones turístiques que es determinaran en base a uns cànons com ara el nombre de pernoctacions (que s’han calculat que en serien 14, entre les quals, Barcelona). En aquests casos s’obligaria a que cada comunitat autònoma fixès l’abast d’aquestes zones turístiques per poder aplicar la llibertat horaria. I ja per acabar, entre d’altres mesures, es preveu incloure una clàusula que permeti a cada comerç fixar les seves pròpies dates de rebaixes sense haver d’adherir-se a uns periodes concrets.

En segon lloc, el sistema que es vol fer servir per aplicar aquestes mesures el més aviat possible és el decret-llei. Algunes comunitats autònomes, que tampoc estan a favor d’aquest model de liberalització com ara Andalusia, han amenaçat portar el decret-llei davant del Tribunal Constitucional, precisament per l’ús d’aquesta font del dret.

L’article 86 de la Constitució Espanyola inclou la figura del decret-llei dins d’unes circumstàncies d’extraordinària i urgent necessitat, i per unes matèries que en cap cas podran afectar als drets fonamentals ni al règim de les comunitats autònomes. Aquestes limitacions neixen del procés que s’utilitza per aprovar els decrets-lleis que és molt més accelerat i per tant amb menys garanties.

Aquestes autonomies entenen que un sistema com el del decret-llei que no genera tantes garanties, no és apte per un tema que afecta directament a la lliure competència.

Què hi diuen els comerciants catalans?

Entre els principals afectats hi ha tres posicions clares. Per una banda hi trobem aquells petits comerciants que no veuen amb bons ulls que es toqui un sistema, elaborat conjuntament amb la Generalitat, que els permet consensuar la vida laboral i familiar. Tot i així, sí que els petits comerciants de zones com el Born, estan d’acord amb poder ampliar horaris i obrir els diumenges al matí per poder atendre als turistes.

Però també hi ha altres grups de comerciants, petits i de franquícies, que han manifestat que si la Generalitat fa un esforç i els ajuda mitjançant subvencions, podrien fer front a aquest canvi d’horari.

Finalment, les grans superficies, a qui aniria dirigida aquesta mesura, la puntuen com a insuficient i allunyada encara, d’altres estats europeus.

Com funciona el sistema català?

La llei vigent a Catalunya és la Llei 17/2005, de 27 de desembre, de modificació de la llei 8/2004, del 23 de desembre, d’horaris comercials.

Aquesta llei inclou les característiques anunciades sobre els horaris d’obertura, els dies festius, etc. Però també inclou una clàusula en el seu article 3, conforme el qual l’òrgan competent de cada ajuntament pot fer arribar una petició a la Direcció General de Comerç per què el seu municipi (o una part d’aquest) quedi exempt de les normes de la llei. La motivació per aquesta petició no és altre que la declaració de municipi com a turístic i permet a cada ajuntament reclamar uns horaris  més adequats a la realitat de la seva població, que ell mateix fonamenta. Aquest és el sistema utilitzat actualment, i que per exemple s’ha posat en marxa a Reus aquesta setmana, on a partir d’ara, els comerços podran obrir els dimecres al migdia per poder fer front a l’afluència de turistes russos que s’ha detectat que compraran en aquesta franja horaria.

Aquest és un petit exemple del funcionament de la llei catalana, més propera als petits comerços i que, en certa manera, ja preveu una aplicació de la mesura de les 14 zones turístiques que voldria implantar obligatòriament el govern central.

Pel que fa a la resta de noves mesures, ja s’ha comentat que, en un sistema com el català dirigit a protegir el petit comerç, la normativa actual ja es considera suficient; doncs s’ha anat elaborant amb el conscens dels comerciants; que en aquesta ocasió, fan front comú amb la Generalitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.