Per Jordi Cerdà.
La setmana passada, el Ministre de Justícia, Alberto Ruíz-Gallardón, després de la reunió del Consell de Ministres, féu la clàssica roda de premsa on assenyalà els punts més destacats del programa governamental, debatuts en seu de Consell, en l’àmbit de la seva cartera. Un dels punts que tractà fou la reforma de la Llei 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial [LOPJ], prevista pel març de l’any següent, abans que expiri el mandat actual del Consell General del Poder Judicial [CGPJ] (en el setembre d’aquell mateix any).
Una de les propostes de l’Executiu, arran d’un informe d’una comissió d’especialistes, és endurir els requisits necessaris per accedir a la presidència del CGPJ i del Tribunal Suprem, fent que el candidat tingui, com a mínim, una antiguitat de tres anys com a president de Sala de l’Alt Tribunal; o bé, vint-i-cinc d’experiència. Una altra possible modificació seria, en relació amb aquesta última, la creació d’una nova figura institucional: el Vicepresident del Tribunal Suprem. L’objectiu d’aquesta esmena seria evitar la situació actual –la primera, des de l’arribada de la democràcia- que s’ha originat: la presidència del Tribunal Suprem i CGPJ recauen en dues persones diferents. Aquesta nova institució no formaria part del CGPJ, i seria, òbviament, la segona autoritat de l’Alt Tribunal. També s’ha plantejat, envers el CGPJ, limitar les seves comissions i reduir les seves competències (nomenaments, inspeccions i règim disciplinari, entre d’altres); però aquest punt encara s’està estudiant per part de l’Executiu.
Un dels canvis també esmentats és el mecanisme d’elecció dels vocals del CGPJ. Actualment, els vint vocals són escollits pels Congrés del Diputats i pel Senat, a parts iguals, amb unes majories específiques que estipula la pròpia Llei. El Govern vol que dotze d’aquests vint siguin escollits pels membres de la carrera judicial, jutges i magistrats, i els vuit restants per Congrés i Senat a parts iguals. Segons el Ministre, seria una forma de despolititzar aquest òrgan constitucional, i de garantir la independència i la permanència del Poder Judicial.
Aquesta reforma, però, s’ha de començar a consensuar amb la resta de grups parlamentaris, ja que, segons les pròpies paraules del Ministre de Justícia, “espero consensuar la reforma amb el màxim nombre de grups possible, ja que es tracta d’una reforma orgànica del nostre Estat de Dret”. Ara començaran les converses, però el tràmit parlamentari serà llarg, ja que la justícia no entén de presses.
