La doctrina Parot

Per Albert Noguer.

Fa dos dies es va conèixer que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), per unanimitat, va condemnar a l’Estat espanyol a pagar una indemnització de 30.000€ en concepte de danys morals a Inés del Río, condemnada per assassinar al comandant Sáenz de Ynestrillas i altres dos militars, entre altres, i a deixar-la en llibertat d’immediat en considerar que la “doctrina parot” que ha elaborat la jurisprudència espanyola –avalada pel Tribunal Constitucional- vulnera els drets humans.

La coneguda com doctrina Parot es va inaugurar, al nostre Estat, arran de la sentència STS 28/2/2006. Aquesta conjura jurisprudencial versa sobre els criteris d’aplicació dels beneficis penitenciaris (Seccions 4 i 5 del Capítol V del Títol III del Llibre I del Codi Penal del 1973) – en suma, la llibertat condicional- en actes de terrorisme, en especial, als de la banda terrorista ETA en connexió amb els antics articles 70 i 100 del Codi penal de l’any 1973. La pregunta que es va fer la jurisprudència –en particular, el Tribunal Suprem- va ser si els beneficis penitenciaris al que té un dret un recurs han d’aplicar-se individualment sobre cadascuna de les penes que hagi sigut condemnat o si s’ha de fer, en canvi, en atenció al límit màxim d’estància en presó. Això és, 30 anys.

El Tribunal Suprem, en la seva famosa sentència (adjunta) 28/2/2006 va determinar que els beneficis s’havien d’aplicar sobre cada una de les penes. Aquesta decisió va comportar diversos pronunciaments del Tribunal Constitucional per una possible col·lusió amb l’article 25 CE, que disposa: “Les penes privatives de llibertat resultaran orientades vers la reeducació i la reinserció social (…)”. A més a més, i com a punt més crític, destaca que en casos de terrorisme, encara amb el Codi Penal de l’any 1995 molt més favorable en aquest aspecte, se seguia aplicant per part dels Tribunals el Codi Penal de l’any 1973.

El Tribunal Constitucional va adduir, primerament, “que no existeix una norma legal que prohibeix l’aplicació retroactiva d’una interpretació jurisprudencial encara que aquesta sigui perjudicial pel reu sempre que aquesta interpretació no sigui irreflexiva ni arbitrària i es raoni de manera suficient”. A més a més el Constitucional va apuntar que: “que el còmput s’hagi de realitzar respecte de les diverses penes imposades i no respecte del màxim compliment possible, es coherent amb la idea de rebre un tracte punitiu diferenciat respecte del criminal en sèrie –en referència a ETA- que té, sobre les seves esquenes, un gran historial delictiu. Sensu contrario, argumenta el màxim òrgan, es produeix una equiparació absoluta en el temps efectiu de presó de tots els presos malgrat les notables diferències entre uns i altres”.

No obstant, aquests motius semblen ser no suficients pel Tribunal Europeu de Drets Humans, que considera que dita jurisprudència atempta contra l’article 7 de la Convenció Europea de Dret Humans¸que determina que no hi ha pena sense llei que ho avali en connexió amb l’article 5.1 CEDH, que també disposa el dret a la seguretat i a la llibertat.

El Tribunal Comunitari, en la seva sentència (adjunta) estableix que “s’han buidat de sentit els beneficis penitenciaris per aquelles persones condemnades en virtut de l’antic Codi Penal” i que això és intolerable quan hi ha un Codi Penal que estableix condicions més favorables. També entén que “els Estats son lluïres de modificar la seva política penal, sobretot per reforçar la repressió de crims i delictes (…) però las jurisdiccions internes no haurien d’aplicar, de forma retroactiva en detriment del penat, els canvis legislatius realitzats després de la infracció penal” També disenteix amb la doctrina interna entenent que l’aplicació retroactiva només es pot permetre quan el canvi legislatiu sigui favorable al reu.

I, en relació a l’article 5.1 del Conveni Europeu dels Drets Humans, el TEDH ha cregut que s’ha produït una vulneració, doncs en aquest cas la etarra Inés del Río no podia imaginar-se, en el moment del judici, que el còmput dels beneficis penitenciaris seria tan perjudicial.

L’Estat Espanyol ja ha anunciat que interposarà un recurs davant la Gran Sala i afirma que, com la sentència no és ferma, no indemnitzarà ni posarà en llibertat a la etarra Inés del Rio. Haurem d’esperar, doncs, a la decisió de la Gran Sala per veure si el tracte penal als membres d’ETA es modifica o no.

Documents annexos a continuació en fitxer pdf.

Fitxa del cas Ines del Rio al TEDH

Comunciat del Tribunal d’Estrasburg

Comunciat del Tribunal d’Estrasburg (En castellà)

STS 28/2/2006, num 197/2006

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.