Anàlisi de la STC Portuguès sobre les retallades a funcionaris i pensionistes

Per David Fernández.

Trento, Itàlia.
Seu del Tribunal Constitucional Portuguès.

El 19 de gener de 2012, vint-i-cinc diputats portuguesos mitjançant l’art. 281.2.f) de la Constitució Portuguesa, que permet a una desena part del diputats demanar un recurs d’inconstitucionalitat, van impugnar els articles 21 i 25 de la Llei 64/2011, del 30 de desembre; perquè els consideren contraris el principi d’igualtat consagrat a l’art. 13 de la Constitució:

1. Todos os cidadãos têm a mesma dignidade social e são iguais perante a lei. 2. Ninguém pode ser privilegiado, beneficiado, prejudicado, privado de qualquer direito ou isento de qualquer dever em razão de ascendência, sexo, raça, língua, território de origem, religião, convicções políticas ou ideológicas, instrução, situação económica, condição social ou orientação sexual”

Els articles impugnats suspenen total o parcialment les pagues extres, inclosa la de Nadal, a les persones que treballen per l’Administració Pública -és a dir, els funcionaris- i també les dels pensionistes. La suspensió és temporal i coincideix amb el Programa d’Assistència Econòmica i Financera (PAEF). Aquest programa conté un conjunt de mesures especials i d’instruments jurídics (aprovats pel Govern portuguès, el Consell Executiu del Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea, i el Banc Central Europeu) relacionats amb les finances públiques i l’estabilitat financera per un termini de 3 anys. A més a més, el PAEF imposa com a límit un dèficit del 4,5 % PIB, el compliment del qual és necessari perquè l’economia portuguesa continuï essent finançada.

L’aplicació dels articles 21 i 25 comporta que en els sous públics entre 600 i 1100€ es produeixi una reducció progressiva del rendiment anual del 14,3%. D’altra banda, per els sous públics de més de 1100€ s’estableix la suspensió total de les pagues extres que en números, correspon, també, al 14,3%. Segons el Tribunal Constitucional aquestes retallades no s’han d’analitzar individualment ja que s’insereixen en política general de retallades en el mateix àmbit: en el 2010, 2011 i 2012 es van congelar els sous del sector públic, i en els dos últims anys les pensions; a més a més, és previst al PAEF el manteniment d’aquesta política.

En els Pressupostos de l’Estat pel 2012 justifica aquestes mesures en dues raons principals. En primer lloc, afirma que la suspensió de les pagues extres és menys greu i de més fàcil gestió que si s’haguessin reduït els sous directament. En segon lloc, considera que els treballadors del sector públic es troba en un posició social-econòmica de benestar superior als treballadors del sector privat, ja que, generalment, es beneficien de salaris més alts i tenen una major garantia de conservar el vincle laboral.

Davant d’aquest panorama, el Tribunal Constitucional ha afirmat que els comptes públics es sustenten entre tots, per tant, no es pot realitzar una llei dual amb la qual es separi els treballadors, perjudicant només a una part. Les mesures de contenció de la despesa pública han de ser universals però sobretot han de respectar el principi d’igualtat proporcional. En altres paraules, el principi d’igualtat consent tractar de manera diferent dos casos similars (principi di igualtat substancial) però, en aquest tractament diferenciat, existeix un “límit”, la proporcionalitat.

El Tribunal Constitucional considera que el 14,3%  és un pes excessivament onerós, sobretot tenint en compte que existeixen solucions alternatives en el PAEF que no provocarien una violació del principi en qüestió. A més a més, afegeix que el fet de viure una situació econòmicament greu i que existeixi la necessitat de prendre mesures per reduir el dèficit públic no justifica qualsevol acció útil a aquesta finalitat, ja que en tot moment s’han de respectar els principis fonamentals de l’organització de l’Estat de Dret.

En conclusió, el Tribunal declara els articles 21 i 25 de la Llei 64/2011 inconstitucionals, per ser incompatibles amb el principi d’igualtat proporcional.

Ulteriorment, el Tribunal estableix que la declaració d’inconstitucionalitat enunciada podria determinar inevitablement l’incompliment del dèficit acordat per aquest any amb la consegüent pèrdua del finançament ja que la despesa pública que hauria d’efectuar el Govern després d’aquesta sentència és d’una quantitat considerable. Per això, la sentència no tindrà validesa per els mesos restants de l’any 2012, és a dir, el Tribunal anul·la l’efecte ex nunc de la sentència i l’aplaça al pròxim any.

Cal afegir, que el Tribunal pot semblar, depenen de la interpretació realitzada, contradictori quan estableix un límit a l’aplicació de la sentència, ja que, en un principi, afirma que el moment actual de l’economia no pot justificar la violació dels principis fonamentals de l’Estat, però, posteriorment, no declara l’aplicació ex tunc de la sentència utilitzant la mateixa justificació que el Govern havia emprat en la realització de la llei, mostrant que la situació actual sí pot afectar a l’organització estructural de l’Estat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.