Per Alexander Salvador.
Barcelona.
Avui dimarts 17 de Juliol, Gonzalo Moliner, president de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem, ha sigut escollit president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem en aconseguir 12 vots a favor, 5 en contra i 3 abstencions.
Els 20 vocals han escollit el seu màxim representant en ple extraordinari convocat a les 9.30 hores d’avui dimarts dia 17 de Juliol, i en aproximadament 10 minuts s’ha arribat al consens necessari per a escollir a Moliner.
Carrera professional
El nou president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, ha demostrat des de l’inici de la seva carrera judicial, l’any 1969, ja en l’exercici del seu càrrec com a jutge de Primera Instancia en els jutjats de Mataró i Alzira, una marcada tendència progressista, molt visible en la seva especialització en el dret laboral. L’any 1983 va formar part del secretariat de l’Assemblea Constituent de l’Associació Jutges per la Democràcia, càrrec que va ocupar el següent any.
Per altre banda ha escrit diversos llibres sobre el dret laboral com ‘El recurso laboral de suplicación’ (1991), ‘Los recursos en el proceso laboral de ejecución’ (1996) i ‘Recurso laboral para la unificación de la doctrina’ (2003) per editorials com Deusto, Lex Nova o Lefevre.
Doctrina
El nou president del CGPJ ha criticat enormement la darrera reforma laboral impulsada pel Govern Popular, declarant que en diversos aspectes podria “ratllar la inconstitucionalitat” en violar el dret al treball .
Aquest pronunciament va ser efectuat en ‘XII Assemblea Nacional de Juntes de Govern d’Escoles Oficials de Graduats Socials’, en el qual és va declarar que el període de proba d’un any del nou contracte indefinit que introdueix la reforma podria ratllar la inconstitucionalitat, donat que la Constitució Espanyola reconeix el dret al treball i la seva continuïtat, sense ésser acomiadat sense causa justa.
Seguidament, va afirmar que l’actual reforma laboral produeix un desequilibri en la relació entre el treballador i el empresari, devaluant el dret del treball en sí mateix.
Malgrat això, va manifestar que aquesta reforma no podia ser desqualificada sense més ni menys, donat l’actual moment de crisis econòmica brutal. No obstant, va posar en dubte la capacitat de la nova normativa per a “contribuir d’alguna manera a sortir de la crisis”.
