En època de retallades, un tema que sembla ser tabú és el de les retribucions a expresidents del Govern.
A Catalunya la Llei 6/2003, de 22 d’abril, de l’estatut dels expresidents de la Generalitat regula alguns aspectes d’aquesta qüestió. En l’article 2 s’atorga una assignació mensual a les persones que hagin ostentat el càrrec de la presidència de la Generalitat per un període igual a la meitat del temps que han estat en el càrrec i, com a mínim, per una legislatura. La quantia d’aquesta assignació és del 80% de la retribució mensual que correspon a l’exercici del càrrec de president o presidenta de la Generalitat.
A part de l’assignació mensual, l’article 3 estableix una pensió vitalícia (incompatible amb l’anterior) en concepte de jubilació a partir dels seixanta-cinc anys, equivalent al 60% del sou mensual corresponent a l’exercici del càrrec de president. Ambdues retribucions són incompatibles, d’acord amb l’article 4 d’incompatibilitats, amb ingressos percebuts a raó de l’exercici de qualsevol mandat parlamentari, de la condició de membre del Govern o alt càrrec, tant de l’Administració de l’Estat com de la Generalitat, i de l’exercici de qualsevol altre càrrec públic o de lliure designació remunerat.
Complementàriament, l’article 7 concedeix als expresidents de la Generalitat els recursos per poder mantenir una oficina.
Aquests privilegis tenen per objectiu garantir que els presidents de la Generalitat, un cop hagin cessat, puguin atendre llurs necessitats personals i polítiques amb la dignitat i el decòrum que corresponen a les altes funcions exercides, tal com s’estableix al preàmbul de la llei citada.
Grosso modo, el Reial Decret 405/1992, de 24 d’abril, pel qual es regula l’Estatut dels Expresidents del Govern, segueix un esquema semblant al descrit més amunt en el cas d’expresidents de la Generalitat, remetin-se a l’article 10.5.1ª de la Llei 74/1980, de 29 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat. El motiu d’aquest privilegi és la rellevància de les funcions que la Constitució confereix al President del Govern i el prestigi i dignitat que han d’acompanyar als qui hagin dut a terme aquesta alta funció al servei de l’Estat.
Ara bé, les assignacions i pensions vitalícies que paguen l’Estat o les autonomies no es limiten a expresidents del Govern de l’Estat i d’algunes Comunitats Autònomes (Cataluña, País Basc i Andalusia), sinó que es fan extensives a exdiputats, exsenadors, exministres, exalcaldes i ex alts funcionaris, que en el conjunt de l’Estat suposen milers de persones.
