Ple sobre el Pacte Fiscal

Per Gisela Roig.
Barcelona.

Abans del ple

A través de l’escrit que es va plantejar a la presidència del Parlament, tal i com determina l’article 68.2 del Reglament del Parlament de Catalunya; el grup majoritari va realitzar la seva proposta sobre el pacte fiscal per poder votar-la en el ple.

Com haviem apuntat anteriorment a EL JURISTA, l’opció de la hisenda catalana, ja no forma part del pla B, sino que s’ha convertit en l’única via possible per arribar a un acord. A la proposta, es fa patent el desacord que hi ha des de la classe política catalana per l’incompliment (o deslleieltat, tal i com s’apunta a l’escrit) del Govern central a l’hora de no complir amb els pactes econòmics amb Catalunya, com la disposició addicional tercera; que impliquen un dèficit fiscal del 8% del PIB català, segons la Comissió d’Estudi d’un Nou Model de Finançament basat en el Concert Econòmic, formada per economistes, juristes i polítics.

Per tot això, el que es va votar al ple de dimecres era un nou model de finançament amb l’estat, a la linia d’un concert econòmic. Els punts de partida eren quatre:

-Gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels impostos suportats a Catalunya provinents de l’estat; a excepció dels locals. La funció actual de l’Agència Tributària Catalana, la podem trobar desenvolupada a l’article 204 de l’Estatut de Catalunya amb concordància amb la Llei 7/2007, de 17 de Juliol, de l’Agència Tributària de Catalunya al seu article segon, on s’inclouen les funcions que se li atribueixen. Aquestes versen bàsicament sobre la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els impostos catalans, però també inclou els que estan cedits totalment per l’Estat a Catalunya, de manera que amb una interpretació àmplia s’hi podria encabir qualsevol impost (estatal o no) suportat en el territori; que és l’èssencia de la proposta.

Partint que l’Estatut ja ha estat recorregut davant del Tribunal Constitucional, i ja té el vist-i-plau, sembla factible.

-Capacitació de l’Agència Tributària Catalana per tenir plena capacitat de gestió i atribució dels impostos. Permetent una col·laboració amb la seva homònima espanyola. Aquest és un dels punts on altres organitzacions polítiques com el PSC, variaven d’opinió i apostaven per un consòrci entre ambdues agències.

-Traspàs del poder normatiu i la responsabilitat a la Generalitat de tots els impostos estatals suportats a Catalunya, sempre respectant les competències espanyoles i europees per no irrompre en una inconstitucionalitat.

-Finalment, l’establiment d’una quota de retorn, que es pactaria bilateralment cada cinc anys; per tal d’aportar aquells recursos econòmics que l’Estat necessita per realitzar les seves competències a Catalunya i que inclouria una clàusula de solideritat. Però aquest punt, que és el que més interès presenta per la població a nivell d’ingressos, inclou que la solidaritat tindria un límit que implicaria no poder perdre capacitat fiscal per culpa de la clàusula de solidaritat que aniria destinada a cobrir les polítiques més bàsiques de l’estat del benestar.

-Per tant, amb aquest punt s’està intentant assolir el principi d’ordinalitat que es troba a l’article 206.5 de l’Estatut, consistent en que les comunitats autònomes més riques, quan aportin diners solidàriament a les més pobres, no puguin quedar mai, en un nivell econòmic inferior respecte a les que han rebut. Aquest és un principi inspirat en el model de finançament alemany dels Länder, a partir d’una sentència del 1998.

Totes aquestes mesures van dirigides a aconseguir un model de finançament, que s’hauria de començar a pactar ja aquest matiex 2012, per tal de poder complir amb les prerrogatives de l’Estatut, abastir els serveis bàsics de l’estat del benestar i també ser conseqüents amb les exigències de compliment del dèficit i el deute públic.

Els diferents grups parlamentaris van presentar les seves esmenes, que diferien en alguns aspectes en concret, com ara el tipus de col·laboració entre les dues agències tributàries (ja que el PSC triava una relació més propera al model d’Estat federal). Tot i que, altres grups, com el PP han presentat una esmena a la totalitat del text, dirigida a un nou model de renegociació de les condicions però sempre dins dels límits que inclou la LOFCA.

Després del Ple

Un cop acabades les negociacions amb tots els partits polítics, finalment es va celebrar el ple que va recolzar amb ampli consens la proposta presentada des de la presidència.

Els partits de ICV-EUiA, ERC i el diputat Joan Laporta van votar a favor de tot el text, el PP es va abstenir en alguns punts però va manifestar-se en contra en gairebé tots els punts, C’s va seguir una linia semblant al PP i SI també va votar en contra al·legant que no hi ha possibilitat de negociació amb l’Estat. Caldria destacar l’abstenció parcial del PSC trencada pel diputat Ernest Maragall.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.