Aquesta setmana hem conegut que Carlos Dívar, antic President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial ha demanat, formalment, cobrar una indemnització en tant que ex alt càrrec de l’Estat. Arran d’aquesta polèmica notícia han sortit altres veus com la de l’actual president del Tribunal Suprem, Gonzalo Moliner afirmant que “s’incompliria la llei sinó s’indemnitzés a Carlos Dívar”. Part de la doctrina ho discuteix en tant que interpreta de forma diferent el precepte legal que habilita la concessió de l’indemnització.
Cal destacar, primer de tot, que entén el legislador per alt càrrec. A aquests efectes són considerats als càrrecs a nivell nacional qui hagi sigut president del Govern, vicepresident, ministre i president de les Corts, del Tribunal de Comptes, del Consell d’Estat i del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, així com ex presidents del Tribunal Constitucional, ex defensors del poble i ex fiscals generals de l’Estat.
La regulació substantiva de dites indemnitzacions es troben regulades a la Llei 74/1980, de 28 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per l’exercici de 1981, i més concretament en el seu article 10.5), quan estableix que: “Totes les persones que concloguin l’exercici de llurs càrrecs a partir del 1 de gener de 1981 tindran dret a percebre, a partir del mes següent i durant un termini igual al que hagin durat en el càrrec amb un màxim de 24 mensualitats, una pensió indemnitzatòria mensual igual a la dotzena part del 80% del total de les retribucions assignades al càrrec respectiu en el Pressupost en vigor durant el termini indicat”. Això, aplicat al cas que ara ens ocupa, es tradueix en 8.600€ mensuals durant dos anys.
La Comissió d’Estudis i Informes del Consell General del Poder Judicial ha aprovat recentment i per la mínima, la concessió d’aquesta indemnització sota l’argumentari que la llei ho preveu i que, per tant, la llei habilita aquest supòsit i que, com a conseqüència, no hi ha base jurídica suficient per negar-la.
No obstant, i encara que Gonzalo Moliner ho negui, molts són els que afirmen, de forma taxativa, que hi ha base jurídica suficient i consistent per deixar sense indemnització a l’ex President del Tribunal Suprem i del CGPJ.
En primer lloc i seguint una interpretació purament literal, ha conclòs el seu càrrec Carlos Divar o bé ha dimitit? Conclusió i dimissió no és el mateix, i més tenint en compte les conseqüències d’aquesta trama tan polèmica. D’una banda i segons la RAE, la conclusió és la resolució que s’ha pres sobre una matèria després d’haver-ho ventilat i, en canvi, la dimissió és la renúncia voluntària. Això és que si bé l’efecte és el mateix, el procediment difereix en la seva totalitat.
A més a més, però, la interpretació de les normes no és sempre literal, tal com reconeix l’article 3 del Codi Civil quan disposa que: “les normes s’interpretaran segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, els antecedents històrics i legislatius, i la realitat social del temps en el que han de ser aplicades, atenent fonamentalment al esperit i finalitat d’aquelles”. Els juristes, a tenor d’aquest article, fan servir altres criteris, molt millor que el literal en la majoria de casos per tal d’interpretar un article o una llei. I una d’aquestes interpretacions és la interpretació teleològica, que no ve a ser altra cosa que adaptar els articles a l’ànima de la llei. És a dir, s’interpreta un article d’acord amb la finalitat del cos legal. En contrapartida alguns defensen que les normes, per si soles, no poden tenir fins o si és possible trobar-los.
Aquesta última interpretació permetria també negar la concessió d’aquesta indemnització, doncs resulta plausible que l’articulat legal no té, en cap cas, la finalitat d’atorgar diners públics a algú que ha dimitit enmig d’una situació polèmica.
Si bé sembla que no es va acomplir el tipus de malversació de cabdals públics com un il·lícit penal de l’article 423 del Codi Penal , sí és cert que, com a mínim, hi ha una falta administrativa molt greu.
En definitiva, sí que hi ha base jurídica suficient per negar la indemnització a Carlos Dívar, tal i com ja ha anunciat l’Associació de Jutges per la Democràcia (JpD).
