El fracàs de l’etiquetatge en català

Per Kevin Sànchez.
Renània-Palatinat, Alemanya.
 
Campanya de Moritz en favor de l'etiquetatge en català.
Campanya de Moritz en favor de l'etiquetatge en català.

Etiquetar en català és, en teoria, obligatori. Així ho recullen els articles 128.1Les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català: a) Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit , les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin.” i 211.5La documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1.” de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya (CcC).

Aquest dret de tot consumidor a rebre les informacions del productes destinats al consum en català estava regulat per la Llei 3/1993, de 5 de març, de l’Estatut del consumidor, que preveia el desenvolupament d’un reglament (el CcC) que obligués, de facto, a les empreses a etiquetar les dades obligatòries dels seus productes en català.

El Codi de consum de Catalunya conté en la seva disposició transitòria segona els terminis d’adaptació d’aquesta llei: sis mesos per a les grans empreses i un any per a les microempreses, les petites i les mitjanes empreses. El sentit d’aquest termini era el de donar temps a les empreses a vendre els seus productes en estoc i així tenir un marge de temps abans de fer efectiu el compliment de la llei comercialitzant els seus productes etiquetats en català.

Ja fa més d’un any que aquest termini va acabar per a totes les empreses; el fet però, és que un recent informe de la Plataforma per la Llengua demostra que el 94% dels productes no respecten la llei d’etiquetatge catalana, fet que situa a Catalunya, dins el context europeu, en la regió capdavantera en incompliments legals i de drets del consumidor en les informacions dels productes a l’etiquetatge. Els problemes també es donen a nivell europeu, segur que recorden la famosa campanya de Moritz d’enviar 736 ampolles de cervessa etiquetades en català a Brussel·les contra la directiva de l’Eurocambra que permet als estats membres obligar que l’etiquetatge dels productes sigui en una de les llengües oficials –no tenint el català l’oficialitat a la UE-.

A dia d’avui, hi ha 202 disposicions que obliguen a etiquetar els productes en castellà a Catalunya, amb sancions previstes si no es fa. Això no només afecta a l’etiquetatge, sinó també les instruccions de productes, els manuals d’ús, l’embalatge o les garanties dels productes.

Segons dades de l’Agència Catalana de Consum, al 2009 es van imposar 94 multes per no etiquetar en castellà el 2009, xifra que es va veure reduïda a 12 l’any 2011. En canvi, no s’ha registrat cap multa en català, tot i que els consumidors han emès fins a 328 queixes per no etiquetar en català.

L’excepció però, la trobem a les marques blanques. Les dades de l’informe també mostren que en marques blanques es passa del 6% de compliment de l’etiquetatge al 40. És possible que aquesta diferència tan gran es doni pel fet de que la marca blanca busca la proximitat amb el consumidor i que emprar el català els hi dóna.

Com altres moltes coses, els drets dels consumidors catalans encara no estan garantits.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *