Després de, aproximadament, 7 anys, l’Audiència Provincial de Màlaga ha declarat vist per a sentència la trama de corrupció del municipi malagueny de Marbella, coneguda mediàticament com el “Cas Malaya”.
El Cas Malaya ha estat un dels casos més rellevants, tant a nivell processal com social, dins de la història judicial constitucional espanyola. Aquest cas començà amb les investigacions judicials, iniciades a finals de l’any 2005, que tingué com a conseqüència un fet inèdit en els 30 anys de règim constitucional: la dissolució d’un ajuntament, l’abril del 2006, i la delegació de la direcció del mateix a una gestoria independent. La maquinació d’aquest cas, que es basava essencialment en la creació d’empreses fantasmes per fer circular fluxos de diners blanquejats, des de la requalificació de terrenys fins a les presumptes comptes corrents dels imputats, molts d’ells vinculats, directament o indirectament, amb els governs municipals del GIL (anys 90 i els primers anys de la primera dècada del 2000).
L’estructura fou dissenyada, a vegades de manera més lineal i a vegades de manera més independent, per una multitud d’individus, heterogenis i variats, molts dels quals ostentaren càrrecs de responsabilitat pública i política. A més d’això, alguns integrants de la part acusada han tingut, i en certa manera continuen tenint, cert grau de “popularitat”, i fins i tot, un toc mediàtic extravagant i esperpèntic: l’exalcalde de Marbella Julián Muñoz, l’exassessor d’urbanisme del consistori marbellí Juan Antonio Roca, l’empresari Rafael Gómez Sánchez alies Sandokán…; la qual cosa fa que el judici hagi tingut un ressò comunicatiu sense precedents.
D’aquesta manera, el procés judicial ha tingut, inicialment, 98 imputats, 95 dels quals s’han assegut a la banqueta, ja que els altres tres estaven (i continuen estant) en busca i captura. Des que s’inicià el procés el 27 de setembre de 2010, només han quedat 86, ja que a uns quants processats se’ls hi va retirar l’acusació i a uns altres se’ls hi va acceptar un acord. Per aquesta raó, amb la considerable quantitat d’imputats, la premsa parla de “macrojudici”. Tant ha estat així, que el tribunal ha hagut de racionalitzar les audiències i coordinar a centenars d’advocats i procuradors per poder tirar endavant tot el procediment. Per no parlar, d’adequar les instal·lacions judicials als mitjans de comunicació, molt interessats pel seguiment del Cas Malaya i les seves incidències col·laterals estrictament no jurídiques o polítiques.
Han passat 22 mesos des de l’inici d’aquest macrojudici, que sense cap mena de dubte, marcarà un abans i un després en l’historial delictiu institucional en els 30 anys de democràcia a Espanya. El president del tribunal, José Godino, com hem dit anteriorment, ha constatat que “queda vist per a sentència”, i que el veredicte es coneixerà en un termini de 6 a 8 mesos.
