La figura del Jurat Popular

Per Carla Ramos.
Barcelona.
Francisco Camps durant el seu judici.
Francisco Camps durant el seu judici.

Desprès de que una representació els ciutadans valencians per mitjà d’un jurat popular consideressin que l’expresident de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, i l’exsecretari regional del PP valencià, Ricardo Costa, no van cometre el delicte de suborn impropi en el cas “dels vestits” en que estaven imputats, s’ha reobert un debat que, podem afirmar, des de la instauració mateixa del Tribunal del Jurat, ha anat succeint-se contínuament ja que la instauració d’aquest ha estat una de les més debatudes des de la promulgació de la Constitució de 1978.

La figura del jurat va instaurar-se a Espanya l’any 1995 mitjançant la Llei Orgànica 5/1995, de 22 de maig de 1995, del Tribunal del Jurat, cal dir, però, que els primers judicis jutjats amb un jurat popular no es van dur a terme fins l’any 1996. La instauració d’aquesta institució sorgeix arrel del mandat que es conté a l’article 125 de la Constitució Espanyola que estableix que “Els ciutadans podran participar a l’Administració de Justícia mitjançant la institució del jurat, mitjançant la forma i amb respecte a aquells preceptes penals que la llei determina”. D’aquest article també se’n desprèn la limitació d’aquesta forma d’enjudiciament únicament a la jurisdicció penal sense poder fer-se servir en judicis civils o de qualsevol altre tipus, excloent-se alhora els procediments penals militars segons va quedar establert a la STC 64/199, de 26 d’abril.

Segons l’article 6 de la Llei del Tribunal del Jurat, aquest es tracta d’un dret i alhora d’un deure, per tant, la instauració d’aquesta institució es troba directament relacionada amb la participació de forma directa dels ciutadans als assumptes públics. És un dret subjectiu que cal dur a terme de forma personal, per tant, en cas de trobar-se impossibilitat per a complir amb la participació com a jurat  caldrà justificar-ho amb una causa amb una rellevància suficient per a eximir-ne del compliment d’aquest deure.

La pròpia llei i la seva posterior modificació per la Llei Orgànica 8/1995, de 16 de novembre de 1995 estableix al seu article 2 aquells delictes sobre els que el Tribunal del Jurat té competència que es poden resumir en els delictes contra les persones, els delictes comesos per funcionaris públics en exercici del seu càrrec, delictes contra l’honor, contra la llibertat i contra la seguretat i delictes d’incendi. S’inclou doncs dins d’aquests supòsits que conté la pròpia llei, el delicte de suborn impropi pel que, com ja he dit, estaven acusats Francisco Camps i Ricardo Costa, motiu pel qual aquests van ser jutjats per un Jurat popular.

Segons l’exposició de motius de la mateixa llei 5/1995, es van seleccionar per a aquest tipus d’enjudiciament només “aquells delictes en els que l’acció típica manca d’excessiva complexitat o als que els elements normatius integrants son especialment aptes per a la seva valoració per ciutadans no professionalitzats a la funció judicial”. Tot i això, alguns juristes consideren que tal vegada pot ser que alguns dels delictes que es contemplen son massa tècnics per a poder ser jutjats per persones sense cap mena de coneixements jurídics.

Judici a Otegi al 1997 per Jurat Popular.
Judici a Otegi al 1997 per Jurat Popular.

Els requisits que cal complir per tal de participar a un jurat són ser major d’edat, estar en ple exercici dels drets polítics, saber llegir i escriure, ser veí d’un dels municipis de la província en que el delicte es cometés i no trobar-se impedit física, psíquica o sensorialment per a dur a terme aquesta funció. Les incapacitats i incompatibilitats per a formar part d’un jurat són vàries, trobant-se aquestes recollides als articles 9 i 10 de la Llei del Tribunal del Jurat. A més, es prohibeix l’actuació com a jurat d’aquells que es trobin implicats en el procés, ja sigui com a acusació, defensa, o que tingui relació amb aquests, amb el Magistrat – President, el fiscal o qualsevol dels tercers participants al judici com ara testimonis o pèrits.

El judici amb jurat es celebra sempre a les Audiències Provincials. El sorteig per la formació de les llistes dels candidats està regulat pel Reial Decret 1398/1995, de 4 d’agost, modificat pel Reial Decret 2067/1996, de 13 de setembre i el règim de les retribucions i les indemnitzacions que reben els escollits al sorteig com a jurats es troben establerts al Reial Decret 285/1996, d’1 de març. Pel que fa a aquest sorteig, s’escullen a 36 persones de les que, almenys 20, hauran de concórrer el dia del judici essent escollides finalment només 11 d’aquestes per tal de constituir el Tribunal del Jurat, nou d’elles com a jurats i dues com a jurat suplent. La constitució de dit tribunal es complerta amb un Magistrat – President d’aquest que és un jutge professional.

El Tribunal del Jurat ha de decidir al seu veredicte sobre tres qüestions diferents. En primer lloc, ha de decidir sobre la participació dels acusats en els fets pels que han estat imputats declarant si s’ha provat o no el fet justificable i incloent-hi la participació efectiva i les circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, atenent a allò establert a l’article 3.1 de la Llei del tribunal del Jurat. Per altra banda, els membres del jurat han de declarar també la culpabilitat o no culpabilitat de cadascun dels acusats en relació amb el delicte o delictes imputats, atenent a allò que senyala el mateix article 3 al seu apartat segon. Per últim, el jurat caldrà que declari si s’han d’aplicar o no a que ha estat declarat culpable els beneficis de la remissió condicional de la pena que se li imposés en cas de que concorrin els pressupòsits legals corresponents així com sobre la petició o no de l’indult.

Els jurats que es trobin a l’exercici de les seves funcions hauran d’actuar respectant els principis d’independència, responsabilitat i submissió a la llei a als que es refereix l’article 117 de la Constitució per als membres del poder judicial, tal i com estableix l’article 3.3 de la Llei 5/1995.

L’article 4 de la Llei del Tribunal del Jurat estableix que, un cop s’ha emès el veredicte sobre la culpabilitat o no culpabilitat de l’acusat, correspondrà al Magistrat – President dictar la sentència en la que imposarà la pena i la mesura de seguretat que correspongui en cada cas. No s’ha d’oblidar que el jurat també es troba format per aquest jutge professional que és qui dirigeix el procés i que pot influir al veredicte ja que pot intervenir a l’hora de fer la llista de preguntes que els jurats han de respondre de forma argumentada.

Als casos en que als acusats se’ls imputen més d’un delicte i alguns d’aquests son competència del jurat popular i d’altres no, és a dir, els casos dels delictes connexos, el Tribunal Suprem a l’acord del ple no jurisdiccional de la sala segona del Tribunal Suprem de 20 de gener de 2010 va establir que correspondrà al jurat popular aquelles conductes l’objectiu de les quals sigui la realització d’un delicte dels previstos a la Llei 5/1995 i en cas de que existeixin dubtes sobre quin és l’objectiu principal perseguit per l’autor dels fets “la competència es determinarà d’acord amb el que correspongui al delicte més greument penat entre els imputats”. El Tribunal Suprem deixa clar que, en tot cas, “s’exclou el delicte de prevaricació que mai serà competència del Tribunal del Jurat”.

Lluís Corominas, gendre de la familia Tous, durant el seu judici per Jurat Popular.
Lluís Corominas, gendre de la familia Tous, durant el seu judici per Jurat Popular.

En relació a aquests casos de delictes connexos, trobem el procés en el que es va enjudiciar l’assassinat de Marta del Castillo. L’assassí confés, Miguel Carcaño, estava acusat per un delicte d’agressió sexual, a més de pel delicte d’assassinat. La família de la noia assassinada va demanar que el judici es dugués a terme mitjançant un jurat popular però el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia va concloure que “el delicte fi o l’objectiu perseguit van ser les agressions sexuals (i no l’assassinat de Marta)”, fet que va fer que finalment es jutgés per un tribunal professional. Cal ressaltar, però que, al final Carcaño va ser condemnat a 20 anys de presó per l’assassinat de la noia però va acabar essent absolt del delicte de violació.

El veredicte en el que es declara l’absolució de Francisco Camps i Ricardo Costa conté elements controvertits ja que, entre d’altres, considera la relació entre Camps i Àlvaro Pérez, alies El Bigotes, era “merament comercial” tot i haver-se dirigit aquest últim a Camps com “amiguet de l’ànima” en una de les converses telefòniques intervingudes.

Tot i això, aquesta absolució només és la última de moltes altres polèmiques resolucions de jurats populars. Hi ha d’altres casos com ara el de l’etarra Mikel Otegi que va ser absolt per la mort de dos ertzainas, essent posteriorment condemnat per un jurat professional, el cas de Dolores Vázquez que vas ser condemnada i desprès absolta pel crim de Rocío Wanninkhof o com el cas de Lluís Corominas que va ser absolt de l’homicidi d’un lladre, tot i trobar-se encara el cas a l’espera del recurs. Aquests casos aviven els dubtes envers del Tribunal del Jurat, considerant-se a vegades que els ciutadans absolen a la lleugera o condemnen amb massa duresa.

Els dubtes que genera el funcionament dels jurats populars van ser manifestades en dos informes sobre l’aplicació del jurat del Consell General del Poder Judicial i de la Fiscalia General de l’Estat, presentats com a conseqüència de la proposició de llei que va aprovar el Ple del Congrés el 22 d’abril de 1997 per a que el Govern valorés la idoneïtat de reformar la Llei Orgànica 5/1995. A data d’avui es torna a parlar sobre la possibilitat de modificar per tercera vegada aquesta Llei Orgànica d’acord amb la previsió genèrica continguda al Pacte d’Estat per a la Reforma de Justícia.

Tot i els recels que generen els jurats populars, aquests només suposen una petita part de l’activitat judicial a Espanya, essent gairebé un 90% d’aquests casos d’homicidis i assassinats. A més, segons diversos estudis, menys del 10% dels veredictes dels jurats populars són anul·lats o modificats per jutges professionals quans s’interposa un recurs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.