Aquest any 2012 és un any de celebracions institucionals, que conviuen amb el malestar ciutadà per les retallades i amb un clima de crispació política i pessimisme envers el futur. El motiu d’aquest ambient festiu és la commemoració de la primera constitució que tingué Espanya, la Constitució de Cadis de 1812, coneguda popularment com “la Pepa”, pel dia en què fou promulgada: el 19 de març, Sant Josep.
Però els actes commemoratius no es focalitzen, solament, en la constitució que marcà l’etapa liberal del país, amb algun que un altre intermitent absolutista o dictatorial; sinó que també rememoren tot un conjunt d’organismes i ens que, derivats d’aquella primera constitució espanyola, han marcat el vaivé de l’Estat i tot el seu aparell funcional. Entre aquests organismes trobem el Tribunal Suprem, que uns mesos enrere, complí el seu bicentenari; enmig, però, de la crisi orgànica que estava sofrint la Presidència del Tribunal Suprem i del CGPJ pels presumptes abusos que perpetrà el seu titular, Carlos Dívar.
Ara, és el torn de les diputacions provincials, que compleixen també el seu bicentenari, després que aquestes hagin estat objecte de consideracions, reformes i crítiques; i fins i tot, propostes de dissolució. Durant els dos mandats anteriors del president José Luis Rodríguez Zapatero, es qüestionà molt el paper de les diputacions, àdhuc, es plantejà l’opció de reconfigurar el seu paper a l’àmbit local. La tendència, ara, però, ha canviat. L’actual president del Govern, Mariano Rajoy, ha impulsat, juntament amb els integrants del seu gabinet, i molt especialment amb el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro; un projecte de llei per reformar dràsticament l’estructuració de l’administració local i la operativitat de la mateixa (aquest tema fou tractat minuciosament el 18 de juliol d’aquest any, a l’article “Gir Copernicà a l’Administració Local”).
Dins d’aquesta reforma es troba, com ja es va dir, la reassignació de determinades facultats a les diputacions provincials en detriment de certes competències municipals atribuïdes als ajuntaments per la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora del Règim de Bases Locals. Òbviament, aquesta potenciació de les diputacions serà extensible a aquells organismes locals anàlogues, com els cabildos canaris i els consells insulars balears.
Si el pla del Govern tira endavant, després dels tràmits parlamentaris oportuns, els serveis obligatoris, històricament oferts per ajuntaments petits i mitjans, passaran a ser gestionats i administrats per les diputacions. Aquest projecte, tot i així, no és compartit absolutament pel principal partit de l’oposició. El PSOE ha esgrimit que el Govern dóna força a unes diputacions ineficients a costa d’una autonomia municipal minvada; i que aquest nou mapa local que exposa l’Executiu implicarà pitjors serveis pels ciutadans. Ara bé, el queda patent, independentment que s’aprovi la reforma o no, és que les diputacions sempre han estat un punt de discussió política rellevant dins del nostre model territorial estatal. Quin serà el seu futur? La pròxima reforma de l’administració local ens ho desvetllarà…
