Fa un mes es va aprovar l’avantprojecte de reforma de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes amb la intenció d’adaptar aquesta norma a la realitat i dotar de major seguretat jurídica les relacions jurídiques que es donin al litoral. En definitiva, es pretenen respectar propietats que amb el temps s’han consolidat.
En aquest sentit, la modificació més important és la introducció d’un article 13 bis que atorga una nova concessió de 75 anys als titulars dels terrenys incorporats al domini públic marítim terrestre, la delimitació del qual, tal i com estableixen els articles 11 i 12 de la llei, és una tasca de la Administració de l’Estat (“deslinde”) consistent en constatar l’existència de las característiques físiques detallades als artícles 3, 4 i 5. Així doncs, s’afegeixen 75 anys a les concessions de 30 o 60 anys que ja es van donar el 1988, amb la diferència que s’haurà de pagar un petit cànon. A resultat d’això, les edificacions podran arribar a seguir estan sobre la platja fins a 135 anys.
Més polèmica però ha generat l’annex d’aquest avantprojecte. En ell hi ha una llista d’un total de 10 nuclis exclosos del domini públic marítim terrestre a tot l’Estat, entre ells Empuriabrava i Platja d’Aro. En total unes 10.000 vivendes excloses sense seguir cap mena de criteri. Sobre aquesta qüestió, el Ministeri de Medi Ambient va explicar que segons la llei de 1988 molts terrenys van ser declarats domini públic després d’un extens expedient de delimitació i d’informes tècnics, la qual cosa va generar nombrosos problemes socials i polítics, ja que en molts casos es tractava de nuclis grans i consolidats. Ara bé, aquesta falta de criteri i arbitrarietat, i el tracte desigual que suposa respecte d’aquelles persones que ja hagin estat expropiades o aquelles que tinguin la seva propietat en un nucli de població amb les mateixes característiques que els de l’annex són factors que la opinió pública no ha vist amb bons ulls.
Finalment, cal no oblidar la modificació de l’article 70.2 que permet la transmissió inter vivos de les concessions, cosa que abans estava prohibida. Aquesta novetat ha generat diverses reaccions. D’una banda, molts propietaris l’han vist amb molt bons ulls perquè, en definitiva, aquesta modificació els permet disposar del que havia estat de la seva propietat. Així doncs, en certa manera es respecten els seus drets adquirits. D’altra banda però, des de sectors ecologistes es considera que aquest canvi suposa l’inici d’una privatització encoberta del litoral, ja que molts béns delimitats dins del domini públic cauran en mans de l’especulació i interessos privats.
L’aplicació de la Llei de Costes era una qüestió a la qual calia fer front i posar-hi solució perquè, com bé s’ha dit, era un problema per a la seguretat jurídica. Tanmateix, no sembla que aquest avantprojecte acabi amb aquest conflicte tenint en compte la gran quantitat d’excepcions i desigualtats de tracte que planteja.
