A la llum la “requisitoria” contra l’ex-majordom del Papa

Per Tomàs Gabriel García Micó.
Barcelona.
 
Paolo Gabriele, l'ex-majordom del Papa.
Paolo Gabriele, l'ex-majordom del Papa.

Durant els darrers mesos hem escoltat les notícies de que l’ara ex-majordom del Papa havia estat robant cartes i documents dels arxius del Papa Benet XVI amb ajuda d’una altra persona que també serà acusada, no com autor, sinó com a còmplice, l’expert en informàtica Claudio Sciarpelletti, de 48 anys.

El dia 13 d’agost d’aquest any es feia pública, d’una vegada per totes, la «requisitoria» (que traduïda seria «acusació») del Jutge que portarà el judici que s’iniciarà a la tardor; la requisitoria inicia amb el següent fonament «Il 20 maggio 2012 veniva presentato in Italia il libro del giornalista Gianluigi Nuzzi dal titolo Sua Santità. Le carte segrete di Benedetto XVI. Il 23 maggio perveniva a questo Ufficio altro rapporto con il quale il Direttore dei Servizi di Sicurezza e Protezione Civile sollevava sospetti nei confronti del Signor Paolo Gabriele, Aiutante di Camera di Sua Santità, quale responsabile di furto aggravato di documenti riservati che erano stati forniti al Nuzzi» (traducció: «El 20 de maig de 2012 es presentava a Itàlia el llibre del periodista Gianluigi Nuzzi titulat «La Seva Santedat. Les cartes secretes de Benet XVI». El 23 de maig aquesta oficina va rebre un altre informe del Director de Serveis de Seguretat i Protecció Civil en el qual es sospitava que el Senyor Paolo Gabriele, Ajudant de Cambra de la Seva Santedat, era responsable d’un furt agravat dels documents secrets que Nuzzi rebé»).

Els delictes pels quals la Policia Judicial, després de portar a terme les investigacions adhients, acusa a Paolo Gabriele són: «delictes contra l’Estat (arts. 104 i ss. Codi Penal de l’Estat de Ciutat del Vaticà), delictes contra els poders de l’Estat (arts. 117 i ss. CP), delictes contra les institucions de l’Estat (126 CP), calúmnia (212 CP), difamació (333 CP), robatori agreujat (402 a 404 CP), concurrència d’una pluralitat de persones en la comissió del delicte (63 CP), complicitat (225 CP) i inviolabilitat dels secrets (159 CP)» [apartat 3) Pluralità di reati ed ordine della loro tratazzione nell’instruttoria].

Les sospites que apunten Gabriele no són infundades i de fet les ratificà Monsenyor Georg Gänswein doncs a una reunió que tingué lloc el 21 de maig, el Monsenyor demanà a tots els presents (entre els quals es trobava Gabriele) que diguessin si ells havien estat els responsables de la filtració de les cartes del Sant Pare al periodista, Gianluigi Nuzzi, però davant de la negativa de tots els presents, Monsenyor Gänswein senyalà a Gabriele doncs ell havia tingut dues de les cartes que es publicaren al llibre sota la seva custòdia amb la finalitat de respondre-les per ordre d’aquest. Un cop detingut per la Policia vaticana, Gabriele s’acollí al seu dret de no respondre les preguntes i davant aquesta situació el jutge d’Instrucció va confirmar la detenció i va fer ferma l’acusació del delicte de robatori agreujat en un estat de flagrant delicte.Altrament, el robatori agreujat es veu refermat pel fet de que els acusats també es van fer amb un xec de 100.000 € a nom del Papa Benet XVI, una llavor d’or i una Cinquecentina Eneïda traduïda per Annibal Caro.

Els dies 5 i 6 de juny va ser interrogat per segon cop i va respondre, en la seva defensa que «Vedendo male e corruzione dappertutto nella Chiesa… ero sicuro che uno shock, anche mediatico, avrebbe potuto essere salutare per riportare la Chiesa nel suo giusto binario» (traducció: «En veure el mal i la corrupció presents a l’Església, estava segur que un xoc, encara que fós mitjançant els mitjans de comunicació, podria ser beneficiós per a l’Església i retornar-la al camí correcte»). A més a més, confesà haver fet fotocòpies dels documents per a tenir-los a casa seva i poder-los fer arribar a Nuzzi sense que ningú se n’adonés i, també, reconegué que coneixia de la il·legalitat dels seus actes però que, malgrat tot, havia de fer-ho per les raons anteriorment exposades.

El Promotore di Giustizia decidí confiscar tots els béns robats a l’Església del Vaticà i al Sant Pare, la presó provisional per Paolo Gabriele i l’iniciació de l’enjudiciament pel delicte de robatori agreujat, l’exculpació, per falta de proves, de Claudio Sciarpelletti pel delicte de violació de secrets i complicitat en robatori agreujat; però iniciar el seu enjudiciament per complicitat (art. 225 CP).

Per a conèixer el tancament de l’assumpte haurem d’esperar a la tardor, quan s’ha programat l’inici del judici contra Paolo Gabriele i Claudio Sciarpelletti pels delictes comesos; però pel moment, ja podem anar fent un càlcul de la pena de presó que se’l podria imposar, la qual ronda els sis anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.