Assange; Persecució criminal o indiscriminada?

Per Tomàs Gabriel Garcia Micó.
Barcelona.
 

Amb la darrera notícia de que l’Equador ha concedit l’asil diplomàtic a Julian Assange, editor i portaveu de Wikileaks, ha sorgit força controvèrsia degut a que el Regne Unit no té cap intenció de deixar-lo marxar sense tenir oportunitat d’extraditar-lo a Suècia, on se’l busca per, presumptament, cometre una violació i un delicte de coaccions. Al llarg d’aquest article no s’analitzarà tant el gruix de la notícia ni els motius que han portat a l’Equador a concedir el dit asil, sinó fer una visió totalment legalista en els presumptes delictes que Assange ha comès, tant als Estats Units d’Amèrica com al Regne de Suècia; per acabar fent un apunt sobre la condició d’asiliat reconeguda a diverses convencions internacionals i si, efectivament, a Assange se li pot concedir dit estatus.

Per a començar, es fa necessari analitzar els fets que es poden utilitzar contra Assange, en qualitat de proves, en un procediment judicial. El primer fet és que des del 28 de novembre de 2010, Wikileaks va començar a filtrar diferents informacions, unes d’elles sense classificar (53% de la informació), altres confidencials (40%) i altres secretes (6%) pertanyents totes elles (prop de 251.000) a cables diplomàtics (terme utilitzat per fer referència a l’intercanvi de textos entre missions diplomàtiques i el Ministre d’Assumptes Exteriors del país que realitza la dita missió) dels Estats Units; aquest fet es va cometre repetidament durant els posteriors mesos.

Altrament, existeix l’Assange v Swedish Prosecution Authority, un conjunt de procediments legals iniciats contra Julian Assange per, presumptament, cometre una violació, la víctima seria Anna Ardin, vinculada a la oposició cubana; un delicte de coacció contra una dona d’identitat desconeguda per haver utilitzat tot el pes del seu cos sobre ella durant una d’aquelles relacions sexuals i per no utilitzar preservatiu malgrat el seu exprés desig; d’existir altres càrrecs, s’aniran coneguent en els propers temps.

Al Títol divuitè (Crimes and criminal procedure), Part I (Crimes), Capítol 37 (Espionage and censorship), § 794 (Gathering or delivering defense information to aid foreign government) trobem un delicte que es descriu com segueix «Qui, amb intenció o amb creença raonada de que podrà ésser usat contra els Estats Units o per afavorir una nació estrangera, comuniqués, enviés o transmetés, o intentés comunicar, enviar o transmetre a qualsevol govern estranger, o facció o formació o exèrcit terrestre o naval que forma part d’una nació estrangera, reconeguda o no pels Estats Units, o a qualsevol representant, funcionari, agent, treballador, subjecte o ciutadà de la mateixa, directa o indirectament, qualsevol document, escrit, llibre de codis, llibre de senyals, plànols, fotografia, negatiu de fotografia […], o informació que afecti a la defensa nacional […] serà condemnat a la mort o empresonat per un període d’anys o de per vida […]”. Aquest és el delicte pel qual s’acusa Assange, doncs el que Wikileaks va filtrar a la xarxa i a la vista pública de tothom eren documents secrets (la majoria classificats) dels Estats Units, relatius a operacions militars cosa que podia crear la creença raonada a Assange de que la filtració podria ser contraproduent pels Estats Units (ja fos perquè s’usés en contra d’ells o perquè fos emprat per les nacions estrangeres de la manera que fos); a més a més, com s’ha pogut veure, la pena pel delicte és la mort o un empresonament indefinit (cadena perpètua) o per un temps, en funció de la decisió del jurat o del Jutge o Tribunal.

En relació amb els presumptes delictes contra la llibertat sexuals comesos per Assange i pels quals el Regne de Suècia ha demanat la seva extradició, ha de fer-se una lectura de la Part Segona (On Crimes), Capítol 6 (On Sexual Crimes), Secció 1 que inclou el delicte de violació («rape») que requereix, de manera molt similar al que diu el Codi Penal espanyol, que per l’acte sexual s’utilitzi com a mitjà la violència; sent la pena de presó per aquest delicte «at least two and at most six years» (és a dir, «de dos a sis anys»); la Secció 2 inclou el delicte de coerció sexual («sexual coercion») que requereix mitjans il·legals per a iniciar l’acte sexual, sent la pena de presó de «at most two years» (és a dir, «al menys dos anys»). Les seccions 1 i 2 preveuen els delictes agreujats «gross rape» (violació agreujada) amb una pena de presó de «at least four and at most ten years» (és a dir, «de quatre a deu anys») i «gross sexual coercion» amb una pena de presó de «at least six months and at most four years» (és a dir, «de sis mesos a quatre anys»).

Assange podria enfrontar-se a penes de presó de fins 14 anys i de no menys de 2 de presó, realitzant la suma de les penes per cadascun dels delictes.

Així doncs, queda a decisió dels lectors la presa de la decisió sobre si Julian Assange és perseguit per causes legals i justes, o si pel contrari està sent el boc expiatori d’una imparable voràgine política i mediàtica i l’estan, doncs, perseguint per causes infundades i injustes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.