La prevenció d’incendis d’enguany

Per Isaac Meler.
Barcelona.
 

Estiu, calor i sequera són factors climatològics que eleven en gran mesura el risc d’incendis i que no han faltat aquest estiu. Són factors que han propiciat els incendis dels últims dos mesos. Tot i així, en la majoria dels casos, el factor que els ha provocat no té res a veure amb el clima, sinó que han estat les imprudències humanes. Per aquest motiu s’ha posat sobre la taula el debat sobre la protecció que l’ordenament jurídic dóna als boscos. S’ha discutit sobre la necessitat d’incrementar les penes per tal de prevenir els incendis, i es per això que sembla convenient analitzar i tenir en ment la regulació del Codi Penal en aquesta matèria.

Els delictes d’incendis estan regulats al Capítol II del Títol XVII de delictes contra la seguretat col·lectiva. Concretament, la Secció 2ª del capítol esmentat és la que fa referència als incendis forestals que aquí ens interessen. El la modalitat delictiva bàsica de l’article 352 preveu una pena d’un a cinc anys i multa de dotze a divuit mesos pels que incendiïn muntanyes o masses forestals. Així mateix hi ha dos subtipus agreujats: el primer d’ells és el segon paràgraf de l’article 352 que permet incrementar la pena fins a entre 10 i 20 anys i obliga, en tot cas, a imposar una multa de dotze a vint-i-quatre mesos   en aquells casos en què hagi existit perill per a la vida i la integritat física de les persones. El segon agreujant és l’article 353 per quan es doni alguna de les circumstàncies que segueixen: 1º.Que afecte a una superficie de considerable importancia. 2º.Que se deriven grandes o graves efectos erosivos en los suelos. 3º.Que altere significativamente las condiciones de vida animal o vegetal o afecte a algún espacio natural protegido. 4º.En todo caso, cuando se ocasione grave deterioro o destrucción de los recursos afectados. També s’aplicarà l’agreujant quan l’autor actuï per obtenir un benefici econòmic gràcies a l’incendi. Finalment, la secció 5ª preveu, en canvi, un atenuant per als delictes d’incendis causats per una imprudència greu.

Fotogràfia del recent incendi a l'Empordà.
Fotogràfia del recent incendi a l'Empordà. Font: www.daviddatzira.com

Havent vist el sistema de penes previst en el Codi Penal per als delictes d’incendis queda clar que els bé jurídic més protegit és la seguretat col·lectiva, més concretament la vida i la integritat física de les persones, tot imposant les penes més elevades a aquells casos en què es posin en perill. De tota manera, el medi ambient també està dins de l’àmbit de protecció jurídica-penal. De fet, aquesta protecció transcendeix el propi Codi Penal. L’article 45 de la Constitució Espanyola prescriu el deure de conservar el medi ambient i d’imposar sancions penals a qui violin aquest deure. A escala internacional, el medi ambient també es considera un bé jurídic a protegir: l’article 191 del TFUE anuncia els objectius i els criteris a tenir en compte a l’hora d’elaborar la política de la Unió Europea en matèria de medi ambient. I, a més a més, existeix el Programa de las Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) el qual administra diversos tractats de protecció del medi ambient.

També ha estat objecte de discussió la conveniència del debat mateix. I és que de ben segur que l’increment de les penes contribuiria en menor o menor mesura, però el cert és que no hi ha millor prevenció contra els incendis que la que es fa ex ante. És aquesta qüestió la que posa en dubte la gestió i conservació dels nostres boscos i la política de prevenció d’incendis que el Govern i la Conselleria d’Interior han fet en plena època de retallades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.