La polèmica amnistia fiscal i les repercussions al Codi Penal

Per Tomàs Gabriel Garcia Micó.
Barcelona.
 

El diccionari de la Reial Acadèmia de Llengua espanyola entén que l’amnistia és “l’oblit legal de delictes, que extingeix la responsabilitat dels seus autors”, aquesta és una definició acadèmica però força útil pel que en aquest article es tractarà doncs l’amnistia fiscal no és més que una prerrogativa per aquelles persones que durant anys han tingut tots els seus béns o drets ingressats als paradisos fiscals que segons l’informe dels paradisos fiscals publicat per l’OCDE l’any 2011 (OECD Tax Heavens 2011) són: Nauru (Micronèsia) i Niue; mentre que altres zones del món, antigament enteses com paradisos fiscals (Andorra, Anguila, Antigua i Barbuda, Liechtenstein, les Bermudes, Illes Cook,…) s’han compromès a millorar la transparència i la transferència d’informació (Jurisdictions committed to Improving Transparency and establishing effective Exchange of Information in Tax matters, OECD).

La disposició addicional primera del Reial Decret-Llei 12/2012 preveu una especial amb la finalitat de “regularitzar la seva situació tributària” quan “els contribuents de l’Impost sobre la Renta de les Persones Físiques, l’Impost de Societats o l’Impost sobre la Renta de no Residents que siguin titulars de béns o drets que no es corresponguin amb les rentes declarades en els dits impostos” sempre i quan “haguessin estat titulars d’aquests béns o drets amb anterioritat a la finalització del darrer període impositiu”; afegint-se l’obligació de “presentar una declaració i ingressar la quantia resultant d’aplicar a l’import o valor d’adquisició dels béns o drets a que es refereix el paràgraf anterior, el percentatge del 10%” implicant directament “la no exigibilitat de sancions, interessos ni recàrrecs”.

Si després de fer la lectura d’aquest precepte anem a l’article 305 del Codi Penal del 1995 veurem que diu “aquell que, per acció o omissió, defraudi a la Hisenda Pública estatal, autonòmica, foral o local, eludint el pagament de tributs, quantitats retingudes o que s’hagin degut de retenir o ingressos a compte de retribucions en espècie, sempre que la quantia defraudada, l’import no ingressat de les retencions o ingressos a compte o de les devolucions o beneficis fiscals indegudament obtinguts o defraudats superi els 120.000 euros, serà castigat amb la pena de presó d’un a cinc anys i multa de sis cops de la citada quantia”, aquest precepte redactat conformement amb la reforma del Codi Penal introduïda per la Llei Orgànica 5/2010 pot qualificar-se com “el delicte fiscal com delicte previ del blanqueig de capitals”.

A primera vista sembla poc coherent la relació entre ambdós preceptes, però si recorrem a analitzar el precepte veurem que la persona que regularitzi la seva situació fiscal haurà “defraudat a la Hisenda Pública” ja que haurà “eludit el pagament de tributs” (IRPF o IS o IRNR) sempre que s’hagi superat la franja de la tipicitat prevista pel 305.1 CP dels “120.000 euros”. Altrament, la disposició addicional primera del Reial Decret-Llei 12/2012 inclou la no exigibilitat de “sancions, interessos ni recàrrecs” i, es pot incloure, la referència a delictes fiscals però no a delictes econòmics sent generalment entès que el blanqueig de capitals pugui fer-se per mitjans lícits (l’amnistia fiscal és lícita).

Per les raons anteriorment exposades, el Govern s’està plantejant que en la propera reforma del Codi Penal s’inclogui una excepcionalitat al delicte de blanqueig de capitals referent a l’exoneració de responsabilitat criminal en els supòsits relacionats amb l’amnistia fiscal.

Queda palès que l’amnistia fiscal és un instrument per incentivar totes aquelles persones que tenen béns o drets a paradisos fiscals els retornin a l’Estat espanyol i que, a futuro, tributin aportant diners a l’erari públic; però no deixa de planejar sobre aquest assumpte el dubte de la possible il·licitud penal de la conducta que es resoldrà a través de la modificació del Codi Penal vigent però que no farà dissipar els dubtes d’aquells sectors socials afectats per la crisi que, molt probablement, no entendran el per què objectiu de l’exoneració de la responsabilitat criminal i que seran reticents amb aquesta i altres mesures relacionades que es puguin prendre d’ara en endavant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *