El passat dilluns, 3 de setembre, l’expresident del CGPJ i del TS, Carlos Dívar, en un acte d’honradesa sense precedents, va presentar un escrit conforme renunciava a la indemnització que li correspon com a antic alt càrrec de l’Estat, valorada en 208.243 euros.
Una decisió que ha satisfet moltes veus crítiques. Com la de Margarita Robles, que qualificava d’”improcedent” el pagament de tal quantitat a un subjecte que finalitzava, voluntàriament i abans del previst, el seu mandat. O la de Pablo Llanera, portaveu de la Asociación Profesional de Magistrados, que ressaltava la “manca de sentit” d’atorgar-li aquest dret, tot i tenir una configuració legal, ja que Dívar havia complert amb el requisit mínim de dos anys en la presidència. Altres més radicals, com Javier Hernández, portaveu de Justícia del sindicat de CC.OO., van parlar d’”atemptat brutal als drets dels treballadors” davant l’actual situació del país, que pateix constants retallades.
No es pot descuidar que, fer-hi front, suposava la petició a Hisenda d’una ampliació extraordinària del pressupost anual del CGPJ de 44.623 euros.
També ha estat un gest que, conseqüentment, ha avançat la percepció de la seva jubilació, superior als 2.000 euros mensuals, i en un principi posposada 24 mesos per rebre l’altra compensació. De tota manera, és notori que es tracta d’una quantitat sensiblement inferior als 10.846 euros bruts que cobrava quan encara ostentava un lloc en l’èlit de la justícia espanyola.
Però a Dívar en els últims mesos no únicament se l’ha acusat d’estafador, sinó també d’hipòcrita. I és que ja el 29 de maig del present any, quan començava a sortir a la llum tot aquest escàndol, José María Calleja, col·laborador a un programa de la cadena de ràdio Onda Cero, va assegurar que en els aproximadament 20 sopars de luxe “amb veletes per a dos” a Marbella hi participaven dos homes. Jerónimo Escorial era l’escolta amb el qual Dívar, públicament home solter, hauria mantingut més que una relació professional. Una afirmació que sembla prendre força si observem que al 2010, amb Dívar com a màxim responsable del Poder Judicial, Escorial va ser condecorat ambla Creu de San Raimundo de Peñafort, una distinció reservada a juristes i que automàticament implica el tractament d’Il·lustríssim Senyor, a més d’un augment vitalici del 10% del salari percebut. I que nombroses fotografies d’ambdós a arxius oficials han estat eliminades posteriorment.
La qüestió és que aquest presumpte vincle no seria un problema de no ser que Escorial és un home casat i Dívar un home de missa capaç de dir “pobret, resaré per tu” al jutge Marlaska al conèixer que anava a casar-se amb un altre home.
I després de tantes noticies surrealistes, sembla ser que l’enrenou públic de Dívar ha arribat al seu fi, amb, com no, més d’un front obert i fangós que no interessa segellar.
