Interposat el recurs que impedeix la llibertat condicional d’Uribetxeberria

Per Sonia Sarroca.

Barcelona.

 

"Josu Uribetxeberria des de la finestra de l'Hospital" (Font: EFE)
"Josu Uribetxeberria des de la finestra de l'Hospital" (Font: EFE)

La fiscalia de l’Audiència Nacional va interposat ahir, dimecres 5 de setembre, un recurs d’apel·lació davant la Sala Penal de l’Audiència Nacional contra l’acte dictat pel Jutjat Central de Vigilància Penitenciària que aprova la llibertat condicional del pres d’ETA i malalt de càncer, Josu Uribetxeberria Bolinaga. Recordem que aquest està complint condemna, entre d’altres delictes, pel segrest del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara, mantingut tancat durant 532 dies en condicions denigrants.

El primer dels motius que al·lega el fiscal Pedro Rubira és la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva consagrat a l’art. 24.1 CE, cosa que portaria a la nul·litat de ple dret de la resolució dictada en base a l’art. 238.3 LOPJ. Es basa en el fet que la fiscalia no tingut coneixement de l’informe mèdic elaborat per l’Hospital de Guipúscoa sobre el qual s’ha basat la resolució atorgant de la llibertat condicional. A més, els serveis mèdics forenses de l’Audiència Nacional tampoc han pogut acudir a l’Hospital a la diligència final practicada per sentir el reclús i els metges ja que res no li ha sigut notificat. Aquests fets vulneren els principis d’audiència i contradicció, segons Rubira.

El segon motiu al·legat és l’aplicació indeguda del supòsit de llibertat condicional contingut a l’art. 92.3 CP. Aquest article demana que concorri una situació de perill patent per a la vida de l’intern de més de 70 anys o que pateixi una malaltia molt greu amb patiments incurables. Rubira creu que en cap dels informes mèdics practicats s’ha constatat que Uribetxeberria es trobi en fase terminal ni que concorri un perill per a la seva vida, motiu pel qual no s’hauria d’acudir a aquesta article per concedir la llibertat condicional.

D’aquesta forma, i ja entrant en el tercer dels motius, s’hauria d’aplicar l’art. 92.1 CP. En aquest cas resulta imprescindible, entre d’altres requisits, que el reclús hagi formulat una declaració de penediment (repudi de les seves activitats delictives, abandonament de la violència i petició expressa de perdó a les víctimes del seu delicte; a més d’informes tècnics que acreditin la desvinculació del subjecte amb l’organització terrorista i del seu entorn i la col·laboració amb les autoritats).

Amb la interposició d’aquest recurs s’interromp l’excarceració del reclús fins que la Sala Penal de l’Audiència Nacional el resolgui, per la via del tràmit d’urgència. Per acabar, Rubira demana que, donades la importància i complexitat del cas i la repercussió que pot tenir en d’altres similars, aquest es resolgui en el Ple de la Sala.

 S’adjunta l’escrit de demanda.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.