Cas José Bretón; I ara què?

Per Albert Noguer.
Barcelona.
 

L’opinió pública nacional està escandalitzada arran del conegut com cas Bretón. Tota aquesta història va començar quan un home, separat de la seva dona, va denunciar, a la policia, la desaparició dels seus dos fills en un parc de Córdoba.

La polícia, ràpidament, va posar-se a buscar-los de dia i nit, sense descans. Aviat, però, s’adonà que la versió del pare era mentida i que mai havia estat allà amb els nens. Les sospites i els rumors van començar a aflorar en l’opinió pública i la policia va començar a investigar al pare i al seu entorn. Davant les sospites fonamentades que el pare era el responsable d’aquella desaparició va demanar, al jutge corresponent, l’ingrès en presó provisional. Aquesta situació de presó provisional per José Bretón dura fins a dia d’avui.

Al llarg de l’investigació, la policia ha estat convençuda que els nens mai van arribar a sortir de la finca familiar de José Breton, la finca de “Las Quemadillas“. Van rastrejar el terreny amb la última tecnologia i van trobar una foguera amb restes d’ossos. Ràpidament van avisar a la policia científica per tal que analitzés les restes. La científica va concloure que els restes eren d’animals. No obstant, el cas ha donat un gir de 180 graus quan altres informes (i la mateixa policia) reconeixen que els restes de la foguera no eren animals sinó humans. Segons la hipòtesis de la policia, el pare va incinerar als dos petits; aspecte que dificulta l’obtenció d’ADN.

Les preguntes que sorgeixen, llavors, són diverses: Quina ha sigut la situació processal de Bretón fins ara? Com canviarà? Podrà ser condemnat si no s’obté ADN? Què passa amb l’error de la policia científica? Si ara s’aprovés la cadena perpètua revisable, com demanen alguns, podria acomplir-la?

Anem a pams. Fins ara, Bretón estava a la presó provisional per la possible comissió de diversos delictes:  detenció il·legal (doble) i simulació de delicte. La primera figura penal està recollida a l’article 163 del Codi Penal: “El particular que tanqui o detingui a un tercer, privant-lo de la seva llibertat, serà castigat amb una pena de presó de 4 a 6 anys”. En connexió amb el 165 que disposa el següent: “Les penes dels articles anteriors s’imposaran, en la seva meitat superior, si la detenció il·legal si la víctima fos menor d’edat (…)”. L’acusació de detenció il·legal va produir-se per la impossibilitat material de demostrar que ell hagués donat mort a alguns dels nens o comès cap altre delicte.

En quant a la simulació de delicte (dir que li havien robat els nens) l’article 457 del Codi Penal anuncia que: “El que, davant de (determinats) funcionari, simuli ser víctima o responsable d’una acció penal o denunciï una inexistent, provocant actuacions processals, serà castigat amb una multa de 6 a 12 mesos.”

I ara què? Com ja hem dit, ara s’han trobat restes humans a la foguera, pel que la seva posició davant la jurisdicció penal serà totalment diferent. No se l’imputarà el delicte de detenció il·legal sinó que es passarà a dos assassinats. “Serà castigat amb la pena de presó de 15 a 20 anys, per assassinat, el que mati a un tercer concorrent alguna de les següents circumstàncies: (…) traïdoria (…)” tot això agreujat per la circumstància de parentiu de víctima i presumpte assassí.

En aquest punt cal remarcar dues coses. La primera d’elles es que, possiblement, l’acusació opti per justificar la traïdoria  donat les dades del presumpte crim i, la segona, és que el delicte és doble (en tant que hi ha dos víctimes; Ruth i José), pel que la pena es podria disparar.

Molta gent es pregunta si es pot condemnar a algú per assassinat si no s’aconsegueix obtindre l’ADN dels ossos dels nens. I la resposta és: sí. Tot depèn dels indicis i, per tant, si el jutge considera que els indicis són suficients, no cal l’ADN. L’ADN és un indici més. En aquest cas, sembla que els indicis són suficients, doncs es difícil justificar que a la foguera de casa teva hi hagi restes d’ossos humans que es corresponguin a nens i tu hagis perdut als teus.

I bé, la policia científica (en concret, la pèrit) va errar en el seu primer informe quan va dictaminar que les restes eren d’origen no humà. Té responsabilitat penal, la pèrit? Tot sembla indicar que no. Només en tindria si es pogués demostrar que hi ha “dol”. És a dir, si es demostra que la pèrit va dictaminar això coneixent, a ciència certa, que era mentida. Així ho determina l’article 459 del Codi Penal quan diu que “les penes dels articles precedents (6 mesos a 2 anys)s’imposaran en la seva meitat superior a aquells pèrits o intèrprets que faltin a la veritat maliciosament en el seu dictàmen els quals seran, a més, castigats amb la inhabilitació especial per un temps de 6 a 12 anys”.

Cal remarcar, a més, que molta gent creu que s’hauria d’instaurar la cadena perpètua (o cadena perpètua revisable, com vol el Partit Popular). Val a dir que, encara que s’aprovés aquesta mesura, José Bretón no se’n veuria afectat, ja que no és pot aplicar, per mandat constitucional, una precepte penal desfavorable de manera retroactiva.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.