La modificació de l’espectre radioelèctric

Per Isaac Meler.
Barcelona.
El ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria.
El ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria.

El ministre d’Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, va anunciar fa una setmana que els usuaris hauran d’assumir el cost de modificació de les antenes per poder rebre la senyal de televisió digital terrestre, un cost que considerat globalment suposa 300 milions d’euros. Aquesta modificació es deu al nou pla del dividend digital que ha de permetre a les operadores de telefonia fer ús de la part de l’espectre radioelèctric que van adquirir en concurs públic i amb el qual començaran a donar els nous serveis de quarta generació mòbil a partir de gener del 2014, un any abans del previst. Aquesta necessitat de modificació es deu al fet que actualment aquest espai està ocupat pels canals de televisió que hauran de canviar de posició dins la llista.

Ara bé, què és l’espectre radioelèctric i les causes que han dut a aquesta modificació són qüestions que aquest article intentarà clarificar.

En primer lloc, s’ha de considerar que la regulació de l’espectre radioelèctric està condicionada per dos factors: primer, perquè es tracta d’un recurs escàs i limitat, i segon, perquè és un bé molt preuat que es fa servir en serveis essencials per la societat, com per exemple, telecomunicacions, radiodifusió, televisió, transport, defensa i investigació científica.

La definició legal d’espectre radio elèctric es troba a l’article 12 de l’Annex II de la Llei 32/2003, de 3 de novembre, General de Telecomunicacions, el tenor literal de la qual és “ones radioelèctriques en les freqüències compreses entre 9 KHz y 3000 GHz; les ones radioelèctriques són ones electromagnètiques propagades per l’espai sense guia artificial”.

Més específicament, el Reglament de Desenvolupament de la Llei 32/2003, de 3 de novembre, General de Telecomunicacions, en allò relatiu al Ús del Domini Públic Radioelèctric, defineix, en el seu article 3, el concepte de domini públic radioelèctric com “l’espai pel qual es poden propagar les ones radioelèctriques. S’entén per ones radioelèctriques aquelles la freqüència de les quals es fixa convencionalment per sota de 3.000 gigahertzos que es propaguen per l’espai sense guia artificial”.

De la mateixa manera que la legislació espanyola, la Comissió Europea entén per espectre radioelèctric les ones radioelèctriques compreses entre 9 KHz i 3000 GHz. I és justament la Unió Europea qui ha dut a la harmonització en la atribució, assignació i ús de les freqüències per tal d’aconseguir una prestació del servei de telefonia mòbil òptim. Un procés que ha culminat amb la liberalització d’aquest recurs que és l’espectre radioelèctric en virtut del denominat Paquet de Telecomunicacions, format per una sèrie de directives de liberalització de l’ús de l’espectre radioelèctric, incrementant el poder de les companyies privades de telecomunicacions per determinar concretament aquest mateix ús. Així mateix, la liberalització també permet que les empreses de telecomunicacions negociïn entre elles les llicències d’ús que concedeixen els Estats, i és aquest últim factor el que ha permès l’adquisició d’una porció de l’espectre radioelèctric per part de les operadores de telefonia mòbil.

Finalment cal apuntar que Llei d’Economia Sostenible, en el capítol IV, modifica la ja esmentada Llei General de Telecomunicacions, per incorporar a la legislació espanyola les directives europees de liberalització de l’espectre radioelèctric. De manera que es liberalitza el sistema de llicències i es permet als adjudicataris comerciar amb aquestes i canviar-ne el seu ús, de tal forma que, per exemple, un espai públic inicialment adjudicat per a emissions de televisió pugui acabar servint per oferir serveis de telefonia mòbil.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.