La cadena perpètua revisable

Per Antoni Mansilla.
Barcelona.

 

El programa electoral del Partit Popular per a les eleccions generals de 2011 va reobrir el debat sobre la necessitat d’introduir una pena de presó perpètua (més coneguda com a “cadena perpètua”) a l’Estat espanyol.

Segons Mariano Rajoy, actual president del govern espanyol, aquesta pena s’aplicaria “en supòsits molt restringits que hagin assolit un grau màxim de retret social”. Es planteja, a diferència de la cadena perpètua aplicada en altres països, una presó permanent revisable cada cert temps.

En les últimes hores, el Ministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón ha confirmat la reforma que incorporarà aquesta pena al Codi Penal. Segons el ministre, s’aplicarà pels delictes següents: “Homicidis terroristes, en els assassinats posteriors a una agressió sexual, de menors de 16 anys i de persones especialment vulnerables, i en casos de genocidi i crims contra la humanitat, a més de magnicidis”, i caldrà un mínim de 25 a 30 anys de condemna complerta perquè el tribunal que dictà la sentència pugui procedir a la revisió.

Per tal d’analitzar l’encaix d’aquesta pena en l’ordenament jurídic espanyol, el primer precepte constitucional que cal tenir en compte és l’article 25.2 de la Constitució Espanyola: “Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades cap a la reeducació i reinserció social i no podran consistir en treballs forçats.” Per tant, la constitucionalitat d’aquesta pena estaria, en un principi, lligada a que aquesta tingués com a finalitat la reeducació i reinserció social del reu. Per aquest motiu pren tanta importància el fet de que la condemna pugui ser revisada, de manera que es pugui revocar quan es consideri que el reu ha assolit aquest objectiu de reeducació i reinserció.

No obstant això, la pena de presó perpètua revisable podria entrar en conflicte amb l’article 9.3 CE, on es garanteix el principi de la seguretat jurídica. Alguns detractors d’aquesta pena asseguren que es podria vulnerar aquest principi ja que el temps que el reu efectivament acabaria passant a la presó no quedaria fixat per la llei ni per sentència judicial, sinó que dependria de les successives revisions que s’anessin realitzant durant la seva condemna i del seu diagnòstic de reinserció.

A nivell europeu, cal remarcar l’aprovació de la pena de presó perpètua revisable per part del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en la seva sentència d’11 d’Abril de 2006, on afirmava que aquesta pena és compatible amb l’article 3 de la Convenció Europea de Drets Humans (ratificada per Espanya) el qual estableix que “ningú podrà ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants”.

França, Bèlgica, Holanda o el Regne Unit són altres estats membres de la Unió Europea que contemplen en el seu ordenament la pena de presó perpètua, en diferents modalitats.

Holanda, per exemple, contempla en el seu ordenament jurídic una pena de presó perpètua no revisable, de manera que el reu és condemnat a passar a presó la resta de la seva vida, tan sols la monarca pot concedir l’indult que posaria el reu en llibertat. És evident que la importació d’aquest model a Espanya seria clarament inconstitucional, ja que al no poder ser revisada, la pena no compliria amb l’objectiu de reinserció i reeducació.

A França, en canvi, s’aplica la pena de presó perpètua revisable, i tan sols per a delictes de terrorisme. Aquest model encaixaria millor en l’ordenament jurídic espanyol i és precisament el que proposava el Partit Popular, tot i que la seva constitucionalitat encara presenta seriosos dubtes.

Cal, doncs, que Espanya segueixi el model penal de la majoria d’estats membres de la UE, i incorpori la pena de presó perpètua revisable en el seu ordenament jurídic?

És possible la rehabilitació d’un delinqüent tan sols amb el pas dels anys a la presó o fa falta alguna altra cosa per a aconseguir la seva reinserció a la societat?

L’etern debat sobre l’anomenada cadena perpètua torna a estar a l’agenda de la política espanyola i planteja nombroses preguntes que no tenen resposta clara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.