Torn d’ofici: accès i reptes

Per Carla Ramos.
Barcelona.

El torn d’ofici  es un servei  que sorgeix com una necessitat social de complir amb els dret reconegut a l’article 119 de la nostra Carta Magna, on es garanteix que els ciutadans més desfavorits tinguin accés a la Justícia fent constar que aquests podran gaudir de la justícia gratuïta quan ho disposi la Llei.

El més habitual és que el torn d’ofici que es doni en la jurisdicció penal, tot i això, també abasta d’altres àrees com ara estrangeria, menors, violència de gènere i la contenciós-administrativa. A tota Espanya hi ha, actualment, més de 35.000 advocats d’ofici amb un perfil mig de 43 anys i una formació acreditada i contrastada que integren un servei disponible per al ciutadà les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any.

El finançament del torn d’ofici correspon als governs autonòmics en aquelles comunitats amb competències en matèria de Justícia i al ministeri de la branca corresponent en la resta de comunitats. D’altra banda, l’Administració central es fa càrrec també de pagar als lletrats d’ofici encarregats de portar les causes al Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional, òrgans que tenen competència a la totalitat del territori espanyol. Alhora, correspondrà a la Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats corresponent l’organització, regulació i el repartiment dels serveis del Torn d’Ofici i Assistència al Detingut, així com el control i vigilància del compliment de les normes deontològiques dels lletrats adscrits als citats serveis.

Advocats d’ofici protestant per la dignitat del torn

La Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta, de 10 de gener de 1996 (1/1996) és la norma bàsica que regeix el funcionament d’aquesta justícia gratuïta ja que determina un sistema que permet als ciutadans que acreditin en casos d’insuficiència de recursos per a litigar, proveir-se dels professionals necessaris per a accedir a la tutela judicial efectiva.

La problemàtica inicial a l’hora de parlar d’Assistència Jurídica Gratuïta radica en diferenciar aquesta de allò que s’anomena pròpiament Torn d’Ofici, és a dir, el sistema d’assignació d’advocats d’ofici exercit pels col·legis d’advocats.

El Servei d’Orientació Jurídica existeix a Barcelona i a diferents àrees geogràfiques, però no en totes les delegacions en les que el ciutadà pot sol·licitar un advocat d’ofici. En tot cas, els ciutadans podran escollir acudir al Servei d’Orientació Jurídica per a rebre assessorament i posterior inici del seu expedient a les delegacions dels col·legis d’advocats on s’iniciarà directament aquest expedient sense haver rebut cap mena d’assessorament. Tant si es rep com si no l’assessorament, la iniciació de l’expedient es portarà a terme de la mateixa forma, essent l’advocat d’ofici designat, per al cas que es concedeixi l’assistència jurídica gratuïta, qui decidirà sobre la viabilitat de l’acció o no.

Pel que fa a la forma d’accedir a un lloc com a advocat d’ofici, l’article 33 del Reglament d’assistència jurídica gratuïta et remet a l’article 25 de la Llei d’assistència gratuïta, establint que el Ministeri de Justícia fixarà els requisits necessàries per tal de prestar els serveis d’assistència jurídica gratuïta, així com aquells relatius a l’experiència professional prèvia exigida.

Habitualment la figura de l’advocat d’ofici no està massa ben valorada en general. Tot i això, no s’ha d’oblidar la finalitat de servei públic que aquest té i, per tant, la necessitat d’acreditar la suficient experiència i professionalitat dels lletrats que formen part del torn d’ofici i dels advocats designats per als ciutadans que gaudeixen del dret d’assistència jurídica gratuïta, considerat, com ja he dit, com a dret constitucional.

El paper dels advocats, doncs, no és beneficiar-se del servei, sinó prestar-lo de forma professional per tal de garantir un dret. L’error és que aquest servei s’entén com a un cost social ja que els beneficiaris són els ciutadans sense recursos o en situació de vulnerabilitat, considerats com a beneficiaris i destinataris per mandatconstitucional. Aquest servei últimament es pot dir que es troba en serioses dificultats. Els advocats han declarat que la seva situació comença a ser insostenible degut a que, entre altres moltes coses, els pressupostos sota els que treballen, disten molt d’equiparar-se als costos reals del servei que realitzen. Aquesta situació s’agreuja tenint en compte que moltes col·legis d’advocats s’han vist en la necessitat de costejar amb fons propis el treball que realitzen els advocats d’ofici.

 La situació és especialment complicada a la Comunitat de Madrid on s’han baixat un 20% els honoraris de la justícia gratuïta, aplicable sobre uns barems que no s’actualitzen des de 2003, al que cal afegir el retard en el pagament per part de la Comunitat de les actuacions ja realitzades i degudament justificades, qüestió que ha suposat al Col·legi d’Advocats de Madrid un gran cost afegit.

Un altre exemple d’aquesta situació problemàtica és el que ocorre a València on, davant de l’impossibilitat d’arribar a un acord amb el Col·legi d’Advocats, el secretari autonòmic de Justícia va anunciar la futura publicació d’una ordre que rebaixa els sous als advocats d’ofici en un 26,5%. La Generalitat Valenciana no ha justificat aquesta decisió al·legant que el seu objectiu és no gastar més d’allò pressupostat.

Entre les principals millores exigides per part dels advocats d’ofici cal fer especial menció a la revisió dels procediments sota els quals s’ofereix el dret a l’assistència jurídica gratuïta, així com els pagaments regulars dels serveis que realitzen sense cap tipus de retallada i suspensió, i sempre en un termini establert, la actualització de la forma en que es decideix quins han de ser els pressupostos sota el que s’executarà els serveis i la millors de l’atenció al ciutadà d’una forma justa i equitativa d’acord amb les lleis que regeixen l’assistència jurídica per a les persones sense recursos.

Davant de tot aquest rebombori, el Ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón  ha anunciat que l’any 2013 es destinarà 64,2 milions d’euros (un 7,22% més que aquest any) a finançar la justícia gratuïta, un increment que, segons els càlculs del ministeri, serà possible gràcies a les noves taxes judicials, la recaptació de les quals es destinarà a aquest servei.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.