Tornarà a ser el cas Morín decisiu respecte la Llei sobre l’avortament?

Anna Jiménez
Barcelona
 

El passat divendres dia 14 de setembre començava a l’Audiència Provincial de Barcelona el judici, amb la celebració de les qüestions prèvies, contra el metge d’origen peruà Carlos Morín, acusat d’haver comés delictes d’avortament (tipificat als articles 144 a 146 del Codi Penal), d’associació il·lícita (articles 515 a 521 del Codi Penal) i delicte continuat de falsedat documental (articles 390 a 394 en relació al 74.1 del Codi Penal).

El cas va saltar a la palestra arran de l’emissió d’un programa a la televisió pública danesa on es recollien les irregularitats perpetrades per les 4 clíniques barcelonines – Ginemed, TCB, CBM i Emece- regentades pel Dr. Morín. Al seu torn, el diari britànic “Sunday Telegraph” es va fer ressò de dita noticia, però els fets no van ésser investigats per la policia espanyola fins l’any 2007, quan la plataforma ultraconservadora E-Cristians interposà una querella davant del Jutjat d’instrucció 33 de Barcelona, admesa a tràmit per la jutgessa Elisabet Castelló.

El cos policial encarregat de la investigació del cas va punxar els telèfons del doctor Morín i dels seus onze col·laboradors, entre els quals es troba la seva dona, i va registrar els citats centres, on van apoderar-se dels historials clínics de les pacients com a prova, procedint posteriorment a la seva clausura.

A les clíniques del doctor Morín no es respectava el límit temporal de 22 setmanes establert per l’ordenament vigent en aquell moment per a poder avortar sense que el fet fos constitutiu de delicte, cosa que provocava l’anomenat “efecte cridada” a l’atreure cap a les seves clíniques dones no només d’altres indrets d’Espanya sinó de tot Europa.

Per justificar aquesta pràctica de realitzar avortaments més enllà del límit legal, els ginecòlegs de les clíniques de Morín s’acollien en el 95-96% dels casos a l’excepció legal d’interrupció d’embaràs “per risc psicològic o físic de la mare” però tanmateix, sembla que s’ha pogut demostrar que les dones no eren ateses per psiquiatres, tràmit obligatori per acollir-se a dita excepció, i que firmaven documents falsos per tal de simular que el fetus no sobrepassava de les 22 setmanes de gestació.

Amb tot, la Fiscal demana pena privativa de llibertat de 309 anys pel doctor Morín, si bé les acusacions particulars (E-cristians, Alternativa Espanyola, Fundació Tomás Moro i Col·legi de Metges de Barcelona) l’incrementen fins a arribar als 345 anys de presó. Pels col·laboradors (ginecòlegs, psiquiatres i anestesistes) es sol·liciten penes que oscil·len entre els 50 i 200 anys de presó.

Miguel Capuz, advocat encarregat de la defensa de Morín, ha demanat la nul·litat del judici al·legant que el mateix parteix de proves il·lícites donat que la gravació de la televisió pública danesa es tracta d’una càmera oculta (i per tant és il·lícita) i les escoltes telefòniques es van realitzar sense seguiment judicial. En afegit, la defensa obre una altra via de defensa del seu client argumentant que els fets imputats a Morín no són punibles ja que al 2007 no existia cap llei que concretés aquest extrem del reformat Codi Penal.

Per la seva banda, la fiscal Ana José Crespo rebat aquestes argumentacions exposant que la instrucció del cas no es basa en cap cas en la càmera oculta emesa per la televisió danesa sinó que parteix d’una querella, de les investigacions fetes pels Mossos d’Esquadra i del testimoni de l’ex administradora de les clíniques, testimoni protegit, que va facilitar documentació sobre el funcionament del negoci. En relació a les escoltes telefòniques argumenta que sí són autoritzades i posades en coneixement del Jutjat instructor del cas. Per tot això, el Ministeri Fiscal conclou dient que “la legalitat del procés està fora de tot dubte”, esvaint la possibilitat que el judici sigui declarat nul. I per últim, i pel que fa a la petició d’impunitat per manca de llei, el Fiscal exposa que malgrat la inexistència d’aquesta en el moment dels fets, sí és aplicable el Codi Penal.

Pel que respecta a les dones que van avortar, val a dir que van començar essent imputades per haver comés delicte d’avortament, si bé posteriorment la jutgessa va canviar la situació processal de les mateixes qualificant-les com a testimonis, per considerar que concorria en elles error invencible al no saber que estaven cometent una il·legalitat a l’avortar.

Per la seva banda, les plataformes antiavortistes s’estan congregant tímidament (s’ha dit que només hi havia una desena de membres) a les rodalies de l’Audiència de Barcelona per fer sentir les seves veus que demanen que es prohibeixi la pràctica de l’avortament a l’Estat espanyol. Al pol oposat, els pro-avortistes veuen amb bons ulls que aquestes dones hagin pogut interrompre el seu embaràs si aquest era el seu desig.

Al seu dia, el cas Morín va tenir una importància decisiva en els canvis legals sobre l’avortament ja que va ser un dels factors que va donar peu a la creació de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, més coneguda com a la “Llei de terminis del govern de Zapatero” o “Llei Aído”. Actualment, el Ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón ja ha fet palès el seu interès per modificar la llei que substitueix la despenalització de l’avortament pel dret a exercir-lo sense necessitat d’al·legar causes ni sotmetre’s al vist-i-plau d’un metge en les primeres 14 setmanes, però no ha clarificat del tot en què consistirà.

¿Tindrà novament el cas Morín influència en els canvis legislatius previstos a Espanya en relació a l’avortament?

Només podem dir que avui s’inicia la fase de judici oral. Caldrà estar al cas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *