Com va dir la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, la resposta per part de l’Estat que cal esperar és l’aplicació de la Constitució i les lleis en contra de qualsevol aspiració “separatista” de Catalunya. Ara bé, de quina mena de resposta estem parlant?
La primera opció pot ser suspendre l’autonomia de Catalunya en virtut de l’article 155 de la Constitució, el tenor literal del qual és el següent:
-
Si una Comunitat Autònoma no complís les obligacions que la Constitució o altres Lleis li imposen, o actués de forma que atempti greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern, previ requeriment al President de la Comunitat Autònoma i, en el caso de no ser atès, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per obligar a aquella al compliment forçós d’aquestes obligacions o per a la protecció de l’esmentat interès general.
-
Per a l’execució de les mesures previstes en l’apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes.
- Soraya Sáenz de Santamaria, vicepresidenta del govern.
Sobre aquesta suspensió, es va pronunciar Rosa Díez, portaveu d’UPyD al Congrés, dient que és la via que hauria d’utilitzar el Govern espanyol en cas que el Govern de la Generalitat utilitzi els diners del fons de rescat autonòmic per promoure la secessió. L’antecedent més proper de suspensió d’autonomia el tenim al 2007 quan el lendakari d’aleshores, Juan José Ibarretxe, pretenia convocar un referèndum per la secessió del País Basc. L’argumentació jurídica que es va fer en aquell moment fou que l’aplicació directa de l’article 155 de la Constitució comporta la suspensió de l’autonomia, que, encara que no ho diu explícitament, es podria acordar en virtut del principi de lleialtat constitucional.
Recentment, el diari ABC, a part de la suspensió d’autonomia, ha proposat dues mesures legals que probablement podrien formar part de la resposta a què la vicepresidenta es va referir la setmana passada. Primerament, esmenta el control pressupostari de les administracions autonòmiques, que suposaria castigar a Catalunya per la via de l’economia. En segon lloc, es fa referència a l’alta inspecció en matèria educativa que els articles 149 i 155 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’ Educació atribueixen a l’Estat. L’alta inspecció permetria al Govern espanyol interferir en les competències que la Generalitat té en el camp de l’educació i modificar el currículum educatiu català.
