Més enllà de la perpètua

Per Álvaro Comajuan.
Barcelona.
 

El dret penal espanyol rebrà en uns mesos, després de tot el procediment legislatiu necessari en el cas, una nova i important modificació. Els dirigents del Partit Popular, i concretament el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, havien anat donant des de la victòria electoral de novembre de 2011 pistes sobre per on es dirigirien els canvis del Codi, i ara per fi tenim informació, donada al si del Consell de Ministres del passat divendres 14 de setembre.

La nova figura més important és la ja esmentada presó permanent revisable, ja explicada en aquesta casa, i de la qual només cal remarcar que s’ha ampliat el marge de delictes que, en un primer moment, el Govern li volia donar, passant d’actes de terrorisme als nous assassinats “agreujats” (violació o menors).

També s’estrena la custòdia de seguretat, que permetrà en certs delictes i casos una vigilància intensiva del delinqüent inclús després de la seva sortida de presó, assumpte que també portarà polèmica, per poder entendre algun sector de la doctrina que aquesta custòdia pot resultar desproporcionada pel fi que persegueix, buscant més la protecció aparent de les víctimes i de la societat que la reinserció i resocialització que exigeix l’article 25.2 de la Constitució.

L'actual ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón.
L'actual ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón.

Un altre canvi d’una enorme importància és la desaparició de la figura penal de la falta, regulada al Llibre III de Codi Penal de 1995, i que provoca una fugida de totes les figures que abans estaven previstes en aquell llibre cap als delictes o cap a les infraccions administratives. Aquest canvi provocarà un efecte dominó en tota la regulació processal penal, encara que el Consell de Ministres apunta a la tantes vegades promesa reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal per adequar-la a aquesta reforma.

Per acabar, també trobem un enduriment generalitzat de les penes referides a incendis forestals, en resposta a l’onada de focs la majoria provocats que aquest any han trasbalsat tota Espanya, a delictes econòmics (insolvències, administració deslleial i propietat industrial) i a delictes com els atemptats i resistències contra l’autoritat, deixant clar que no es penalitzarà la convocatòria de mobilitzacions que, de forma posterior i inesperada, desemboquin en actes de violència contra els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, sinó només quan aquesta violència hagi vingut directament incitada en aquesta convocatòria. Així mateix, i a com a conseqüència d’allò exposat abans, la falta de desobediència passa a ser infracció administrativa, i per tant deixa de formar part de l’àmbit del dret penal.

En definitiva, ens enfrontem a una reforma molt dirigida pels esdeveniments més mediàtics dels últims anys i dels últims mesos i que comportarà un clar enduriment de moltes penes (molt proper al populisme penal), així com la creació i desaparició d’importants figures del dret penal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.