Ençà el 28 de maig de 2008, quan es proclamà la República Nepalesa després del derrocament del sistema monàrquic absolutista que durant dècades estigué instaurat al país; el país asiàtic encara manca d´una constitució estable que pugui posar a fi a les disputes que durant anys ha viscut al país, enfrontaments que fins i tot han desembocat en guerres civilistes. L´acord constitucional encara no ha arribat a port a causa de les diferencies existents entre el partits polítics més importants del país: El partit Maoista, el Partit Congressista nepalès i el Partit Marxista- leninista. El principal punt de fricció entre els diferents partits és la naturalesa final que tindrà el model d’Estat federal que es vol instaurar de manera definitiva al país.
Nepal és un país multi-ètnic on conviuen moltes ètnies dividides territorialment. Històricament les diferents ètnies que habiten el país es diferencien unes a les altres en quant a cultura, llengua i fins i tot professió. Des d’un principi, el partit amb més suport del país, el Maoista, ha defensant la implantació de demarcacions federals basats en la identitat ètnica i també el reconeixement d’ètnies avui no reconegudes. Per als maoistes, aquest model d´estat federal -amb 
la conseqüent divisió de les demarcacions- ha de quedar establert a la Constitució de manera que el model sigui irreformable; per altra banda, tant el Partit del Congres nepalès y el Partit Marxista-leninista estan a favor de que la divisió territorial s´aprovi amb posterioritat al parlament. A pesar de succeir-se nombroses eleccions, cap dels partits ha aconseguit majoria absoluta a la càmera -de 601 diputats- i el model territorial de l’estat segueix en suspens. A més, l’atmosfera sociopolítica que viu el país no facilita el consens; les vagues generals i els enfrontaments violentes a la capital del país, Kathmandu, han sigut successives ençà l´arribada de la República i l’inici del procés constituent. Els Maoistes, amb gran poder a les zones rurals i camperoles no pensen donar el seu braç a torçar doncs veuen el model d´estat federal com un dels grans objectius d´anys de lluita de la guerrilla després de dècades de centralisme i falta de drets de les ètnies més vulnerables.
Sens dubte el país necessita estabilitat, l’Assemblea Constituent encarregada de redactar la constitució ha sigut aplaçada nombroses vegades des de l´any 2008 i a conseqüència d’això el Tribunal Constitucional nepalès ha declarat improrrogable la nova Assemblea Constituent que sorgirà després de les eleccions que el primer ministre de Nepal, Baburam Bhattarail, del partit maoista, va convocar per al 22 de novembre.
Així, Kishor Maharjan, un estudiant i treballador temporal nepalès de 23 anys, declara a El Jurista que el conflicte entre el Partit maoista y el Partit del Congrés és etern i que la vaga general de 3 dies convocada a finals del mes de maig va ser secundada per molta gent, inclús per ell mateix, ja que la gran majoria volen un canvi al país. Ell està molt molest amb la situació del país “No defens al 100% la postura dels maoistes, però si que vull més drets per a les ètnies minoritàries no reconegudes. Lo que volem és una Constitució estable bona per a Nepal, estem cansats del conflicte, és etern.”
