L’avantguarda de la reforma educativa

El divendres passat el ministre d’Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, i la vicepresidenta primera del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, exposaren els punts claus de la nova reforma educativa, un cop aprovat l’avantprojecte de llei educativa: la Llei de Millora de la Qualitat de l’Educació (coneguda com LOMCE). Aquesta llei seria la cinquena del país (o la setena, si tenim en compte dues lleis d’educació addicionals que modificaren certs preceptes de la famosa LOGSE), tal com diguérem a l’article de la setmana passada “El nou model educatiu espanyol”

Aquesta reforma, tal com va dir el ministre, té dos objectius meridians: per una banda, reduir l’elevada taxa de fracàs escolar i, per una altra, endarrerir al màxim l’abandonament escolar prematur. És més, segons les pròpies declaracions de Wert, aquesta nova llei d’educació constitueix una de les reformes estructurals necessàries i més rellevants per poder fer front a la deplorable situació econòmica i als nous reptes del país.

Les claus de la futura LOMCE són les següents:

1. Supressió de quart de l’ESO i creació d’un nou Batxillerat: La reforma suposa eliminar quart de l’ESO i ocupar aquest buit amb un nou curs de Batxillerat (que seria, òbviament, primer de Batxillerat). D’aquesta forma, hi haurien tres cursos de Batxillerat (primer, segon i tercer), el primer dels quals seria obligatori i gratuït, en cas que el alumnes optessin per aquest itinerari; tot i que s’estan plantejant qüestions jurídiques amb els centres concertats, on el Batxillerat és privat.
2. Anticipació de l’elecció de l’itinerari acadèmic: Amb la llei educativa actual, els alumnes escullen el seu camí educatiu i professional –Batxillerat o Formació Professional- amb 16 anys, quan estan a quart de l’ESO; però, amb la nova llei, aquesta disjuntiva es presenta a tercer de l’ESO, amb 15 anys.
3. Potenciació de les assignatures troncals i reducció de les optatives: L’Executiu vol prioritzar l’ensenyament de les matemàtiques, les ciències, les llengües i l’anglès; en detriment de les assignatures complementàries de caire no instrumental.
4. Clarificació de les competències d’Educació: L’Administració General de l’Estat passarà a controlar un percentatge més gran dels continguts comuns de les matèries impartides a tots els centres educatius de l’Estat –un 10% més-. Aquesta mesura s’ha criticat per certs sectors i per diversos grups polítics com un intent encobert per part del Govern de “recentralitzar” competències.
5. Avaluacions  fixades per l’Estat al final de cada etapa: Acabada una etapa escolar, es farà una prova general per comprovar els continguts assimilats al llarg d’aquella fase específica. En Primària no serà vinculant, però a l’ESO i a Batxillerat sí ho serà, de forma que si es vol obtenir el títol de l’ESO i de Batxillerat, s’hauran d’aprovar els respectius exàmens. Aquestes proves, segons Wert, es fixaran sota uns criteris nacionals consensuats amb les Comunitats Autònomes.
6. El nou cos formatiu i l’Estatut del Docent: També es vol millorar els resultats dels docents, per aquesta raó, es volen endurir les oposicions d’accés a la carrera docent i es vol dissenyar una autèntica “elit de professors”, tal com succeeix als països escandinaus.
7. L’autonomia pedagògica dels centres: La nova reforma vol atorgar més llibertat i autonomia als centres perquè puguin desenvolupar perfectament les seves metodologies pedagògiques. A més, el Ministeri d’Educació crearà un sistema d’incentius adient perquè els centres complexin resultats acadèmics i d’eficiència. Dins d’aquest punt es troba la controvertida educació separada per sexes.
8. Supressió de la Selectivitat i nova via d’accés a la Universitat: La nova prova que han de passar els estudiants de Batxillerat per assolir els objectius escolars i aconseguir el títol, mencionada anteriorment al punt 5, substituirà l’actual Selectivitat. A més, Wert ha matisat que obtenir el títol de Batxillerat i la nota òptima requerida no serà suficient per accedir a la Universitat, tot i que sí serà necessari. L’accés a la Universitat vindrà determinat també per criteris addicionals que afegeixin les diverses universitats, com entrevistes o mèrits acadèmics.