La corrupció en els ERE andalusos

Per Jaume Genescà
Girona

 

L’anomenat “cas dels ERE” a Andalusia, consistia, en principi, en incloure en un Expediente de Regulación de Empleo (ERE), una eina destinada a ajudar a empresaris en la reestructuració de la seva plantilla, una sèrie d’intrusos, que no havien treballat mai a l’empresa que sol·licitava l’ERE. Aquests “intrusos” no eren altres que militants del PSOE, i persones properes a l’àmbit familiar i personal de Javier Guerrero, Director General de Treball de la Conselleria d’Ocupació.

Guerrero, principal acusat del cas ERE

No obstant, això no era tot, ja que moltes vegades l’ERE no era necessari (per no trobar-se l’empresa en la situació de l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors i per tant, no haver d’acomiadar a ningú), o bé ni tant sols s’havia tramitat el referit expedient, o bé es feien EREs per sobredimensió de plantilla, per tornar a incrementar-la i haver de demanar una altra vegada l’ajuda (com és el cas de Mercasevilla). Tot això, amb la idea que presumptament va crear Guerrero de que la Junta d’Andalusia es faria càrrec de les prejubilacions de tots els treballadors que es veien acomiadats, quan en realitat era una obligació dels empresaris.

Així, es presumeix que concertava unes pòlisses de supervivència per aquestes determinades persones, de manera que aquestes poguessin rebre uns ingressos fins la data de la seva jubilació, i la prima que s’havia de pagar per obtenir la pòlissa la sufragava la Junta d’Andalusia.

A més, per contractar les pòlisses sempre es recorria als mateixos corredors d’assegurances, que sempre aconsellaven a les mateixes asseguradores, i les quals cobraven una comissió molt elevada.

El xofer de Guerrero va ser presumptament un dels que es va beneficiar d’aquest mecanisme, quan el Director General li va dir que li donés un número de compte i DNI d’una persona gran (que va acabar essent la mare de Trujillo), per tal de fer-lo passar com un dels “intrusos”.

A banda dels ERE, també es van concedir, segons diu la jutge Mercedes Alaya, instructora del cas en el Jutjat d’Instrucció núm. 6 de Sevilla, a l’Auto de presó preventiva dirigit a Guerrero (de 10 de març de 2012), un seguit de subvencions, d’ajudes directes a empreses, totes formades per les mateixes persones i relacionades amb el PSOE. Aquestes empresaris es situen a la comarca de Sierra Norte de Sevilla (on hi resideixen prop de 60.000 habitants), i els hi va concedir prop de 51 milions d’euros (dels prop de 75 milions que es van atorgar en tota la comunitat autònoma) en el període en què Guerrero estava de Director General. Totes aquestes ajudes es van adjudicar, presumptament, en absència d’un procediment legal adequat, i moltes vegades sense que consti cap tipus de sol·licitud per part del beneficiari, o que entre la sol·licitud i la concessió només passés un dia.

Un dels empresaris que forma part d’un bloc d’empresaris beneficiaris de les ajudes és  José Enrique Rosendo Ríos, vicepresident i conseller delegat d’una societat de El Pedroso, localitat on era alcalde el seu pare, Rafael Rosendo Villavieja, amic de Guerrero, amb el que es va alternar els càrrecs de regidor i alcalde durant varis anys. L’ajuntament de El Pedroso era el soci majoritari de la societat en qüestió, i aquesta va rebre, en cinc anys, vuit ajudes que sumen més de 3 milions d’euros.

El xofer, per altra banda, també va rebre, presumptament, dues ajudes de 450.000 euros cadascuna en un any, per unes empreses que ell mateix havia creat per tal de rebre les ajudes.

Si el Director General, Guerrero, no era el competent per atorgar aquestes ajudes, com va poder accedir als fons públics? La clau està en la firma d’un conveni amb la IFA (Instituto de Fomento de Andalucía) i el conseller d’ocupació, José Antonio Viera, per la que aquesta es limitava a fer efectius els pagaments que li ordenava la Conselleria d’Ocupació, però sense que la IFA (i més tard, l’Agència IDEA) pogués veure l’expedient, i, sobretot, sense que la Intervención General pogués auditar els comptes. Així s’explica que en molts casos es concedissin les ajudes sense que hi hagués cap procediment, o ni tan sols una sol·licitud (i que moltes ajudes s’atorguessin ignorant el contingut del conveni).

Pel que fa a la Intervención General, la Guardia Civil troba sospitós que no fessin cap informe d’actuació, sobretot després de que no hi hagués resposta als tres informes que no vinculaven però advertien de que el procediment era molt opac.

A més, aquests tres informes s’havien d’enviar no només a la conselleria en qüestió, sinó també a la d’Economia i Hisenda, la qual cosa dirigeix el focus d’atenció a Magdalena Alvarez (que va ocupar el càrrec de 1994 a 2004) i a José Antonio Griñán (que la va succeir de 2004 a 2009), el qual va augmentar la partida pressupostària en 40 milions, així com a l’expresident de la Junta Manuel Chaves. En la seva compareixença en la comissió dels ERE a la Junta d’Andalusia aquesta setmana, tots tres han negat la seva participació, dient que mai van rebre cap informe ni van tenir notícia de les irregularitats, i que el seu contacte amb Francisco Javier Guerrero va ser nul o qual nul.

Guerrero està imputat per delictes de malversació (art. 432 i 433 CP), cofet (425.1 i 2 CP), prevaricació (art. 404 CP), falsetat documental (art. 390.1.4 CP), i falsetat en document mercantil (art. 390.1.3 CP).

Respecte els alts càrrecs, els consellers d’ocupació implicats, així com els consellers d’economia i hisenda i el propi ex-president de la comunitat, podrien ser responsables de no perseguir els delictes quan en tingui notícia quan sigui la obligació del seu càrrec, amb una pena de inhabilitació per ostentar un càrrec públic durant un període de 6 mesos a 2 anys (art. 408 CP). També existeix la possibilitat d’imputar-los per la comissió per omissió de prevaricació, en cas de que s’entengués que tenien coneixement de les irregularitats. En aquest cas, la inhabilitació seria de 7 a 10 anys.

La Junta d’Andalusia ha anunciat aquesta setmana que és molt probable que acudeixi al fons de rescat. La xifra anunciada és de 4.907 milions d’euros. Es calcula que aquest cas ha deixat un forat de 1.217 milions, quasi una quarta part del que la comunitat haurà de demanar prestat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.