El dret d’iniciativa ciutadana

Per Pol Rubio.
Barcelona.

 

La Iniciativa Ciutadana Europea és un nou instrument de participació en la política comunitària que es va posar en marxa l’1 d’abril del present any i que consisteix essencialment en la presentació d’una iniciativa de proposta legislativa davant la Comissió Europea i recolzada per un milió de firmes.

Caricatura de la Iniciativa Ciutadana Europea.

Amb la Reforma de Lisboa, tot i ser una novetat heretada del fallit Tractat constitucional, es va incorporar al Tractat de la UE un Títol II sobre principis democràtics que busca anar més enllà de la representativitat i ofereix participació material. Concretament, el seu article 11.4 consagra aquest dret d’iniciativa ciutadana, el qual es connecta amb l’article 24 del Tractat de Funcionament de la UE. Però és en el Reglament 211/2011 del Parlament Europeu i del Consell sobre la iniciativa ciutadana on es troben realment desenvolupades les condicions i el procediment a seguir.

Els legitimats a presentar-la són, segons el dos primers punts de l’article 3, els comitès de ciutadans de la Unió, amb almenys set integrants majors d’edat (excepte a Àustria, on el requisit és de 16 anys), amb plena capacitat d’obrar i de set Estats membres diferents.

Aquests han de sol·licitar el registre de la iniciativa en una llengua oficial de la UE, facilitant informacions com l’objecte, les dades dels organitzadors o els recursos i suports amb què compta (article 4.1). En un termini de dos mesos la Comissió Europea la registrarà sempre que compleixi els requisits i no sigui manifestament contrària als valors comunitaris establerts a l’article 2 TUE.

Aleshores i durant dotze mesos hauran d’aconseguir un milió de declaracions de suport conformes l’Annex III, en paper o electròniques, i amb un mínim de firmants en almenys set Estats membres. Aquest és proporcional a la representació europea de cada país, es troba en l’Annex I i exigeix, a Espanya, 40.500 signatures.

En un termini de tres mesos els Estats involucrats procediran a la verificació de les declaracions de nacionals mitjançant els controls convenients (article 8.2).

Un cop obtinguts els certificats de les autoritats estatals competents en base a l’article 15, els organitzadors presentaran la iniciativa davant la Comissió i durant els tres mesos següents es reuniran amb representants de la institució i podran realitzar una audiència pública davant el Parlament Europeu. La Comissió no està obligada a presentar la proposta legislativa, doncs la iniciativa es considera una invitació, però sembla lògic que, si s’emmarca en la legalitat, es donarà una resposta adequada. En aquest supòsit, s’adoptarà una Comunicació del Col·legi de Comissaris on s’inclouran motivadament les mesures que proposen (que no tenen perquè coincidir estrictament amb les de la petició) i definitivament s’iniciarà el procediment legislatiu ordinari.

Logo oficial de la Iniciativa Ciutadana Europea.

Actualment n’hi ha algunes obertes, com “L’aigua és un dret humà”, que demana que s’eviti per aquesta un tractament propi d’una mercaderia i sigui catalogada com a “servei bàsic”, per tal de restringir abusos de mercat o fins i tot la seva privatització. Ha estat impulsada per la Federació Europea de Serveis Públics i públicament recolzada pels sindicats espanyols U.G.T. i C.C.O.O.

Com a últims detalls a comentar, l’article 12 del citat reglament preveu exhaustivament la protecció de dades personals i s’ha criticat la falta de democràcia que implica la darrera potestat discrecional estigui en mans de la Comissió, formada per experts que únicament miren pels interessos de la Unió, i no el Parlament, amb representats de cada Estat membre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *