Davant unes eleccions històriques

Per Guillem Martínez
Barcelona,

El president Mas va convocar les properes eleccions al Parlament de Catalunya pel pròxim 25 de novembre, 2 anys abans de que s’esgotés el seu mandat. L’anunci es va fer aquest passat dimarts en el Debat de Política General .

L’ambient i les circumstàncies així semblaven demanar-ho. El context polític, social, econòmic i cultural ha canviat molt des que el novembre de l’any 2010 CiU guanyà les eleccions que van fer possible que governés el partit votat majoritàriament després de que en els dos governs anteriors del tripartit (PSC-ERC-ICV) no havia estat així. Per aquest motiu podria sorprendre que, després de dues legislatures a l’ombra, CiU convoqués eleccions anticipades. Quins són motius que han pogut conduir a convocar-les i quina és la finalitat que pretenen aconseguir? Què ha canviat exactament perquè CiU no esgoti el seu mandat?

Primer de tot ens hauríem de fixar en el clam popular que significà la manifestació de la Diada de l’11 de setembre de 2012. Després d’aquell dia, el Govern, així com el partit que hi dóna suport, havien de prendre una posició valenta, congruent amb el que una part molt significativa del poble català (més d’1 milió i mig de persones van sortir als carrers de Barcelona) els havia demanat, havia de ser valent en els seus postulats en la reunió que es produiria a La Moncloa entre el Sr. Mas i el president de l’Executiu espanyol, el Sr. Rajoy.

En el fracàs d’aquesta reunió les possibilitats de que el president Mas fes seus els anhels del poble es veieren reduïts al no res, pel que semblava del tot lògic que es convoquessin unes eleccions anticipades que d’alguna manera traslladessin al Parlament de Catalunya la veu d’un poble que ja sabia que les seves possibilitats de negociar un millor model de finançament amb l’Estat s’havien diluït.

En segon lloc, quant al context econòmic, aquest és molt tossut; 700.000 milions d’aturats, previsions de creixement clarament a la baixa, davallada dels ingressos i una clara dificultat per captar finançament als mercats a un interès raonable. En aquesta situació el Govern català havia de preparar, presentar i aprovar els Pressupostos per a l’any vinent, que a la seva vegada haguessin portat més ajustos en la despesa, i més després de que s’hagués hagut de demanar un rescat a l’Estat per a fer front als venciments de deute. No és d’estranyar que haver de passar per aquest filtre no era gens còmode electoralment per a CiU, pel que un fet d’aquesta rellevància també podria justificar unes eleccions anticipades ja que el desgast electoral d’haver de prendre mesures impopulars és força elevat, i les reaccions socials dels últims temps així ho demostren.

Les claus del context actual determinaran la configuració del Parlament

El context polític cal analitzar-se amb molta cura i perspectiva. El Partit Popular ja no semblava que pogués ser amb qui pactés CiU els Pressupostos, tot i haver estat el seu soci principal per aprovar les mesures en matèria econòmica. El desconcertat PSC, ple de tensions internes, que no té clar cap a on va, provoca que CiU vegi en la debilitat del PSC una gran possibilitat de captar el vot dels seu sector més catalanista. I després trobem els partits independentistes (ERC i SI) que veuen com una possibilitat de fer un referèndum encobert amb les eleccions del proper novembre.

Finalment, i pel que fa als contextos, trobem el cultural. S’identifica sobretot amb el que alguns catalans creuen que són atacs a la llengua catalana, que recordem que ha de ser digna de “respecte i protecció” segons la Constitució Espanyola. Per la via de les sentències judicials s’està intentant amenaçar, segons alguns sectors, la immersió lingüística que tants bons resultats havia donat a Catalunya en els últims 30 anys.

Com s’ha pogut observar ens trobem davant d’un moment històric i no s’ha d’oblidar que aquesta serà la legislatura més curta des que es restaurà la Generalitat amb l’Estatut d’Autonomia de l’any 1979, pel que els resultats que se’n derivin també poden ser històrics. Aviat, potser es realitzarà el que molts sectors del catalanisme polític venen reclamant des de fa temps; el dret a decidir, que hi hagi un referèndum, el dret a l’autodeterminació dels pobles que promulgà la Declaració de l’Organització de les Nacions Unides l’any 1970.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *