El “Pla de Destruccio Integral de la Platja de Palma”

Per Carlos Salvà
Palma
 

Una dècada farà ja des de les primeres ambicions de reinversió en el turisme de aquesta zona. Al 2004 es creava el Consorci de la Platja de Palma (www.consorcioplayadepalma.com),  un consorci format per els ajuntaments de Palma, Llucmajor, el govern insular, l’ autonòmic i el central. Al 2010 s’ajustava la legislació d’urbanisme per dur endavant el projecte mitjançant el decret llei 8/2010 de 27 de juliol,  la qual es reformava el 15 de juliol de 2012 a voluntat del nou govern, el 30 de aquell mateix mes es presentava l’avanç del nou pla que substituïa a l’anterior.

Darrera d’aquesta parsimònia planificadora i de la aparent calma temporal amb la que estan funcionant les coses en aquest àmbit, s’ amaga una despesa continua i enorme de fons públics perduts amb anteriors projectes, estratègies, professionals i empreses. 8 anys de feina i pareix que ens trobem al punt inicial, esperant il·lusionats un nou i revolucionari pla definitiu.

El succeït es l’ imatge del que ha estat la situació del PRI durant tota la seva existència: una falta de consens continu entre govern, oposició, grups ecologistes i agrupacions hoteleres. Sembla que es impossible tenir-los a tots contents. Una de les darreres veus discordants contra el nou pla es la ex-alcaldessa de Palma Aina Calvo, que ha insinuat, conjuntament amb les declaracions anteriors de grups ecologistes com el GOB, la naturalesa amagada d’aquesta reforma turística. Analitzant jurídicament les seves declaracions, veiem que no va gens desencaminada. Aquesta naturalesa es troba als articles 8 y 9 de la anomenada llei (els quals delegen les potestats reglamentaries necessàries al PRI per la reforma) i que contradiuen gran part de las declaracions que el consorci ha fet des del nou pla:

– El primer punt a tractar el trobem al article 8.3, el qual permet al pla la reordenació de la planta hotelera i en especial l’obliga a la creació del “Registro de Hoteles Turísticamente Inadecuados”. Aquest es un mecanisme (gens nou) que cerca la modernització dels hotels que no vagin d’acord amb la imatge turística que es vol donar. La conseqüència d’aquest es una necessària reforma dels hotels de 1, 2 i 3 estrelles que sol pot tenir dues sortides: la inversió enorme per part dels petits hotels, els quals son dirigits normalment per petites empreses familiars allunyades de qualsevol gran cadena hotelera amb prou capital, o bé, l’aparició de una segona Cala Major, es a dir una zona repleta d’antics hotels reconvertits en blocs de apartaments, comportant un desaprofitament d’aquet tipus de edificacions quedant moltes d’elles semi-desèrtiques.

– A continuació trobem el tema de les expropiacions. Tot i que el conseller de turisme del govern autonòmic, Carlos Delgado, va afirmar que el projecte no contemplava cap expropiació, la lògica y la llei ens diuen tot el contrari. Costa imaginar un macroprojecte amb aquesta envergadura sense un incautament de terrenys o edificis.  Per aquesta raó la llei al seu article 9.2.f. habilita obertament les expropiacions, amb l’afegitó “en caso de que sean necesarias”. ¿Per què és legisla aquest article si no hi ha necessitat de emprar aquest instrument?

– Per acabar tenim el medi ambient, un dels temes recurrents en tot projecte urbanístic. Els articles 9.2. a. i b. habiliten la classificació i desclassificació del sol rústic urbà. Quan llegeixes l’avantprojecte, la primera sensació que dona és de sosteniment i respecte ecològic, res mes enfora de la realitat. Les dades parlen per elles soles: l’avantprojecte permet la construcció de 248 hectàrees (2.480.000 metres quadrats per als menys rústics.) en antics terrenys urbanitzables i nous terrens descalcificats, en front a les 221 hectàrees que s’esperen mantenir com a terreny protegit, que representen tan sols un 21% del terreny total de la badia de palma.
Tot i això, l’autentica gravetat del problema resideix en la desprotecció gràcies al decret llei 8/2012 de Ses Fontanelles amb l’interès de poder continuar amb el projecte paralitzat d’un centre comercial a la zona. Es a dir, la desaparició d’una de les darreres albuferes de la badia de Palma i per lo tant un dels darrers ecosistemes humits al sud-oest de l’illa amb totes les conseqüències ambientals que això comporta.

El Pla de Reconversió Integral final s’espera que es presenti definitivament a finals del 2012. Un projecte que s’espera que conti amb una partida superior als 122 milions de euros (pressupost del projecte anterior, molt menys ambiciós que l’actual).

La badia de Palma, principal subjecte del nou PRI.

Es cert que la inversió en turisme es la aposta més segura a les Illes Balears, però a quin preu? ¿Val la pena invertir en un projecte perillós econòmica, social y mediambientalment com aquest?  ¿Què n’opinen vostès? Els convido a reflexionar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.